... i altres herbes

El preu
Quin és el preu real del Reial Mallorca? És mal de saber, de quantificar amb exactitud. En tot cas, aquesta setmana passada em recordaren que l’estiu del 2003, quan l’empresariat mallorquí es va quedar amb el vuitanta per cent del Reial Mallorca –el vint per cent restant el continuà ostentant el Grupo Zeta– la Societat Anònima Esportiva es valorà en 12,5 milions d’euros. Aleshores, a més a més, el Reial Mallorca acabava de guanyar la Copa del Rei i encara tenia a la seva plantilla el davanter camerunès Samuel Etoo. Així, em sembla que, tot i la inflació el preu que l’empresari anglès Paul Davidson està disposat a pagar –poc menys de quaranta milions d’euros–, és del tot excessiu.

La cimera (I)
Em poden creure si els dic que Vicenç Grande no tenia previst reunir-se ahir dematí amb Paul Davidson. Sembla que l’advocat de l’empresari anglès telefonà dijous al màxim accionista i president del Reial Mallorca per anul·lar la cita d’ahir. Ara bé, un malentès entre Davidson i el seu advocat provocà que l’empresari anglès es presentàs a Son Moix. Grande, clar, no tenia previst acudir a l’estadi fins al migdia, ja que hi havia convocada la junta d’accionistes. Aquesta és la raó que ha provocat que Davidson hagués d’esperar durant mitja hora l’arribada de l’encara màxim accionista i president. Ah, la reunió fou de tràmit, parlaren més de futbol, de la importància de començar guanyant, que de qualsevol altra cosa. Això sí, quedaren citats, i sense confusió possible, per a divendres de la setmana que ve. Aleshores, la cimera sí que es perfila com a transcendental pel futur del Reial Mallorca.

La cimera (II)
Vicenç Grande diu públicament, sempre que li demanen, que confia en la paraula de Davidson, però recorda que fins que no hagi cobrat l’acord no serà definitiu. Per cert, l’opció de compra firmada setmanes enrere entre Grande i Davidson finalitza avui vespre a les dotze de la nit. És a dir, que si Grande disposa de qualsevol altra oferta que la del llanterner, la pot escoltar i acceptar si li convé. Ja saben vostès que, personalment, em sembla una temeritat que el Mallorca quedi en mans de Davidson, però no és la por la que em fa pensar que encara tornarem a sentir parlar del també empresari anglès Freddy Sheperd. Em poden creure si els dic que Grande també recela de Davidson, malgrat que, evidentment, no ho digui públicament. Sheperd, a més a més, sembla que ja ha entès que la mediació del també accionista i membre del consell d’administració José Miguel García no contribuí a l’acord. De fet, Sheperd ja ha començat a fer camí per intentar adquirir el Reial Mallorca. En tot cas, no ho té gens fàcil. I els empresaris d’una exrepública soviètica? Tampoc, però encara insisteixen.

La junta
Ah, per cert, la relació entre Vicenç Grande i el membre del consell d’administració i accionista José Miguel García fou ahir cordial. Em diuen que García no va tenir ni un mal gest ni una mala paraula cap al president. Evidentment, Xavier Cabotà no fallà a la cita anual de la junta d’accionistes. Just una coseta més:ja us vaig dir dies enrere que els enemics íntims de Pere Terrasa no han tardat gaire a intentar desacreditar la seva feina. És molt injust. Ara bé, també és ben cert que Davidson mai no ha pensat a intentar recuperar Pere Terrasa.

Casualitat
Fa setmanes, fins i tot pot ser que mesos, em vaig trobar un conegut que em recomanà que cercàs al Google informació sobre Mateu Alemany. Ahir, encara no sé per quina estranya raó, ho vaig fer. Em vaig trobar, casualitat de la vida, amb una resolució de vuit de gener del 2004 de Rodrigo de Santos sobre una propietat immobiliària de Mateo Alemany Font, José María Bonet Moll i Fernando Pons Niza. Aleshores, ja fa quatre anys –com passa el temps– Alemany, Bonet i Pons eren amics íntims. Avui, la distància que els separa és immensa. Com canvien les coses.

A València
Vicenç Grande té previst viatjar avui dematí cap a València. No vol faltar, de cap de les maneres, al debut del Reial Mallorca en aquesta temporada. Em diuen que Grande vessava ahir prudència.