Una de les pitjors tragèdies aèries ocorria despús-ahir a l’aeroport de la capital. Immediatament tots els mitjans en donaren les primeres notícies. Correctament. La companyia, tan sacsejada últimament pels problemes econòmics que pateix, actuà amb igual correcció, agilitat i, en la mesura de les seves possibilitats –no és l’encarregada de donar informació sobre l’accident, sinó que ho és l’autoritat aèria–, explicava el que podia explicar als mitjans.
Els quals, en els primeres moments, oferien estrictament la informació sobre el que havia passat com també els telèfons de contacte per a qualsevol interessat –familiar o amic– que volgués conèixer la sort dels que tenien previst prendre el malaurat avió. Però poques hores després la part més obscura del negoci de l’espectacle de la venda de morbositat –no és periodisme– féu acte d’aparició.
A cada tragèdia que passa el nivell d’ètica de la professió baixa una mica més. I tots, d’una manera o d’una altra, hi acabam participant. Perquè si els mitjans d’informació general, més o manco seriosos segons els casos, acaben per ficar micros, càmeres, mòbils i enregistradores a les cares dels espantats familiars i amics que acudeixen a Barajas a intentar conèixer què ha passat amb els seus éssers estimats, què han de fer els mitjans acostumats a vendre fems informatiu?
Realment és "notícia" saber com s’encaixa la mort d’una germana, d’una mare, d’un germà, d’un amic...? No, des de cap punt de vista professional. Però deu vendre. I si ven és perquè ho compram, ho llegim, ho miram i ho consumim. Ens agrada. Tanmateix no lleva que sigui trist per a la professió haver acabat reaccionant així davant d’una tragèdia. Fa alguns anys ens escandalitzàvem amb comportaments semblants. Ara ho trobam normal.
Era per plorar per a aquesta professió veure a través de la televisió dotzenes i dotzenes de companys quasi bloquejant l’entrada de familiars de víctimes de l’aeroport, assetjant-los com els paparazzis als "famosos", per intentar treure’ls unes paraules sobre el que fos, i millor si estaven plorant. El pitjor és que probablement aquesta actitud responia al fet que el jutge encarregat del cas va actuar com tocava: prohibí la difusió de les imatges de l’accident per evitar el festival de restes humanes carbonitzades.
Com que no tenim els morts esquarterats per vendre, ens tiram com a voltors sobre els seus familiars, a veure si així compensam i tenim la dosi necessària de morbo per vendre a un públic ansiós de comprar-lo.
La reacció dels polítics en conèixer l’accident va ser exemplar, contrastant fort ferm amb el comportament dels mitjans. Totes les institucions de i a Madrid –ajuntament, govern regional i el nacional– posaren immediatament en marxa de forma coordinada les forces de xoc per a aquests casos: ambulàncies, psicòlegs, metges, infermeres, hospitals, dipòsit de cadàvers, policies local i nacional, bombers i un llarg etcètera d’altres professionals de suport. En plenes vacances per a molts d’ells, tothom reaccionà com un sol home.
Igual d’exemplar fou el fet que tots els responsables polítics estigueren en poques hores en primera línia, tant els locals, regionals com els nacionals, acabant o interrompent les vacances. Dins del desastre almanco pogueren veure que som un país modern i preparat, amb polítics que –si més no per un pic– estigueren a l’alçada que els correspon estar.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Jaume, la resposta a les teves preguntes es clara. Per jo no són persones! Son voltors
Molt bon article. Diuen que el periodisme es el quart poder que controla als altres tres. Però qui controla als periodistes ? És vergonyós veure com els periodistes assetgen als familiars com si fossin vulgars famosos. Vergonyós com des de tots els mitjans s'especula amb les causes i possibles errades sense confirmació de cap dels fets que exposen. Durant dos dies s'ha donat per cert que el motor va esclatar en vol i ara diuen que hi ha un video que demostra que no és vera. S'estan demanant responsabilitats a dos dies de la tregèdia quan segurament l'investigació durarà molts mesos a treure conclusions. Vergonyós com a molts mitjans de comunicació s'estan entrevistant a experts en aeronàutica que diuen que en aquests moments només es pot especular amb totes les prevencions, i seguidament el periodista es bota aquestes prevencions i dona per certes afirmacions que només eren especulacions. Aquests que demanen tantes responsabilitats, es responsabilitzaran després de totes les informacions falses que han donat i del mal que han pogut fer amb aquestes informacions ? En aquests casos, tant les actuacions dels tècnics i pilots dels avions com del pla d'emergència un cop produit l'accident segueixien uns protocols molt pensats i que no es poden botar, per moltes presions d'informació immediata que facin els mitjans de comunicació. La pregunta que em faig és: miren els periodistes per donar una informació verídica o pel morbo que creen aquestes informacions encara que no siguin certes ?
Totalment d'acord