El polvorí pakistanès

Perquè la història del Pakistan ho pareix, una tragicomèdia. Nasqué fruit de la incapacitat política del llegendari Gandhi. El qual era tan bon organitzador de manifestacions antibritàniques com inútil polític. A més de, sigui dit de passada, viure la seva pintoresca espiritualitat de formes que avui en dia a un país democràtic el durien a la presó, no debades dormia amb la seva neboda menor d’edat, tots dos totalment despullats.

Quan el 1947 els britànics donen la independència al subcontinent, creen el Pakistan dual: el de l’est i el de l’oest, separats per l’Índia. Una broma macabra que produí centenars de milers de víctimes entre guerres i permanents accions terroristes de tota mena. Finalment el 1971 el Pakistan de l’est es convertí, amb suport indi, en Bangla Desh. Mentrestant, el Pakistan –de l’oest, on sempre hi hagué el poder econòmic i polític– visqué una intensa història política marcada, com no, per la violència.

Assassinats polítics mai no aclarits oficialment, guerres amb l’Índia, cops d’estat, dictadures, processos judicials per corrupció que en realitat eren la forma de llevar-se de sobre els adversaris polítics... I, sempre, un equilibri tens –fins i tot violent– entre l’exèrcit, els grups religiosos extremats i la cúpula social i econòmica, entre la qual destaca la família dels Bhutto. Vertadera aristocràcia occidentalitzada que forma una nissaga iniciada per Zulfikar Ali Bhutto (president durant els seixanta i executat el 1970) i que té en Benazir (presidenta entre 1980-90 i 1993-96 i assassinada el 2007) la princesa guapa a la qual Occident es rendia i que, per no variar, era corrupta fins a la medul·la, sobretot deixant al seu germà fer tot quan li venia de gust, il·legalment com és natural allà.

Ara pareix que el viudo de Benazir, Asif Zardari, que lidera el principal partit opositor, el Partit del Poble, podria tenir opcions de poder, o bé el seu fill gran. Un partit, aquest, el dels Bhutto, que sempre que ha governat s’ha destacat per la corrupció emparada per Occident.

Per si no faltava res, els altres opositors, la Lliga Musulmana, són integristes. I val a dir que amples zones muntanyoses del país són controlades pels talibans, els quals estan infiltrats en els serveis secrets, tot i ser formalment un país prooccidental. Que té, tampoc és poca cosa, la bomba atòmica controlada pels militars que són i actuen com una casta a banda de tot altre poder.

Tot plegat converteix Pakistan en un vertader polvorí d’interès geoestratègic d’occident –principalment d’Estas Units– en una regió ja de per si tensa. Un polvorí que té massa gent disposada a fer saltar pels aires. I si passa tots rebríem, d’una manera o d’una altra.