Zero

El zero era una xifra insignificant, sense valor, quan a les matemàtiques dos i dos eren quatre. Sobretot, a l’esquerra: un zero a l’esquerra era res, un caragol buit i sense closca, més que misèria. Només en prenia a la dreta d’alguna altra xifra, que s’enriquia com més zeros tenia. Vaja! Talment com un càrrec públic, ni que fos dedicat al turisme (valenta necessitat social!) i més encara al turisme jove (que, en qüestió de serveis públics, és com dos o tres zeros a l’esquerra).

Però des del predomini dels sistemes digitals, el zero ha pres significants: zero interessos vol dir sense sobrecost; cost zero vol dir de franc;... i tolerància zero, més que intolerància, que sembla que és el que vol dir, significa una suposada fermesa dels poders públics envers algun o altre tema: el crim, el terrorisme, el racisme, el feixisme... fins que un acaba pensant que la tolerància es una cosa realmente tan dolenta com el que es persegueix. Òbviament, la "tolerància zero" és bastant útil per a la propaganda política, com ho demostrà Giuliani a Nova York o, més recentment, Sarkozy i Berlusconi: es presta per a declaracions de premsa tan contundents com les de la portaveu Catalina Soler amb allò de la immisericòrdia.

De banda els creuats morals, que lluiten per la seguretat dels "bons" ciutadans fins als més mínims "actes incívics"; els fonamentalistes puritans, que prediquen arrancar el mal d’arrel; i els forasters interessats —que no integrats— , que necessiten aferrar-se a qualque "valor" per donar lliçons, la majoria de gent practicam la tolerància més de dues vegades cada dia. És la base de la pròpia co-existència amb l’altra gent. Al cap i a la fi, d’alguna manera, tots som zeros. Avui per avui, ningú pagaria un velló per l’exhonorable president Jaume Mates. No s’hi valen només les matemàtiques per a la vida, que és quelcom més seriós que la policia i la justícia.