Els “folloneros” del PP

Els follons del PP no tenen aturall. Si tot el que s’esdevé a Ciutadella ja és més aviat una comèdia bufa, amb acusacions mútues entre els conservadors, i amb una pretesa ignorància de les malifetes que es cuinaven a la vila, per part de la senyora Gener, l’esclat de l’afer Turisme Jove ha superat totes les expectatives. De bell nou, Balears emergeix en els mitjans de comunicació com un antre de corruptes (sempre pretesos), dilapidadors i pèssims gestors. Tot mentre des de les files del PP es diu, un pic i un altre, que ells eren el paradigma de la bona feina, de la correcta administració, de la cura amb els recursos públics. La veritat: un autèntic desastre. Això és el que es pot veure en els darrers mesos, per mor de l’actuació de la Fiscalia anticorrupció a instàncies del Govern Antich.

Perquè cal repassar com, d’ençà fa sis mesos, i crec que em quedo curta de mires, el PP veu, atònit, com esclata un cas i un altre, en poc temps, assenyalant les mangarrufes que feien, que anaven des del possible lucre personal fins a impagar factures i deixar-les sense cobrir en els calaixos de les conselleries. Els qui hem governat sabem que existeixen partides que entren dins d’aquest nivell, i que tenen caràcter plurianual. Però això de l’anterior govern és que no té nom: deixar de pagar proveïdors per després gastar-se, en una nit d’hotel, sis-cents euros, és una broma de mal gust. Imagín que llogaren la suite nupcial, perquè em resulta difícil esbrinar com pot costar tant l’habitació d’un hotel.

Els actuals dirigents del PP, gens renovats digui el que digui la senyora Estaràs, tenien, en un percentatge molt elevat, responsabilitats importantíssimes a l’anterior legislatura. I tots ells callen. Bé, tots no: ha parlat una imputada pel cas Cavallistes, una ironia més de tot aquest assumpte. El porc li va dir a l’ase orellut, que deim en mallorquí: una de les involucrades en una pretesa trama boirosa, s’aixeca com a salvaguarda de la honestedat del seu partit. Viure per creure. I la presidenta, què en diu? Res, donya Rosa es limita a dir que el govern actual dorm una "siesta", que no fa res per fer front a la crisi i no sé quantes coses més. Però no diu que ella estava asseguda al costat del capità del vaixell, en Jaume Matas, que contribuïa a dirigir el rumb de la nau, i que és responsable màxim, perquè era la vicepresidenta (poca broma, per tant) d’un govern del qual, gairebé cada dos mesos, sabem la pèssima administració de dobbers públics que va fer. La senyora Estaràs no es pot excusar amb paraules de mal pagador: ella despatxava amb el consell de govern, tenia fils directes amb el president i hauria de saber coses tan evidents com els canvis en els trens de vida d’alguns dels seus peons, hàbilment col·locats per en Matas per exercir el seu poder. Estaràs, Cabrer, Castillo, Font, Flaquer, són massa noms repetits, que han aparegut en casos flagrants de mala gestió o de tèrboles maniobres. Tothom és innocent mentre no es demostri el contrari. Una acusació d’un partit contra un altre té la validesa política que té. Però no té contingut jurídic. Les actuacions de la Fiscalia demostren, ben a les clares, que existeixen indicis evidents de conductes delictives en exalts càrrecs del PP. Cal deixar que la justícia faci les seves passes. Però tot el que s’està vivint a Ciutadella i ara a Mallorca amb el recent cas destapat, hauria de fer pensar al PP que seria urgent entonar un mea culpa sense matisos. I seria decisiu que el senyor Matas deixàs de fugir, amb el seu somriure profident perenne, com si res d’això anàs amb ell i, juntament a la senyora Estaràs, que també pareix viure a un nigul (si fos així, ella sí que estava ben adormida!), i que no fa altra cosa que mirar pels costats i, això sí, acusar l’actual govern en tot el que pot i més.

Farmacèutica