Els fiscals estrella

I ara també hi hem d’afegir el substitut Miguel Àngel Subirán, que cobreix aquests dies les vacances de Carrau. No tenc el gust –o el disgust– de conèixer els fiscals, però tenen la meva admiració. Ens han obert els ulls. La realitat és que els nostres fiscals també són ara estrelles mediàtiques. La seva feina, amb la indispensable col·laboració policial, ens ha mostrat la cara més fosca i negra de la política. Déu meuet! Ens han fet veure que hi ha indicis per considerar que alguns dels nostres polítics durant la passada legislatura es pensaven disposar de total immunitat. Ens han fet veure que fallaren tots els mecanismes de control, que res no era com semblava.

O, per altres, s’han confirmat totes les sospites. Sigui com sigui, Carrau, Horrach i ara també Subirán cobren per la seva feina, però la ciutadania, tard o d’hora, els haurà d’agrair la seva valentia, la seva ferma decisió, la seva predeterminació. I arribats a aquest punt m’han de permetre que reclami més recursos per a la Fiscalia Anticorrupció. És imprescindible que la Fiscalia Anticorrupció d’aquesta terra –probablement la més ocupada de l’Estat– pugui disposar de tots els mitjans necessaris per poder realitzar la seva feina en les millors condicions. És just i necessari.

No els ha de faltar de res. De moment, els fiscals tenen l’admiració i el respecte de quasi tothom. S’ho han guanyat. En tot cas, és també obligat assenyalar que els fiscals no dicten sentències. Per acabar, just assenyalar que la justícia, per ser justícia, ha de ser ràpida. Que sigui així!