Més per amagar

Servidor no he tengut accés a cap informe que projecti llum sobre la llibertat o la desimboltura amb què aquests capellans podien atropellar cossos i ànimes. En quin ambient, en quin context social aquests capellans obraven amb sentiment d’impunitat, què els donava el coratge necessari per cometre les covardies més vils.

Comptaven, sembla comprovat, amb una comprensió excessivament bondadosa –propera a la complicitat– de les seves jerarquies, que, per tal d’evitar l’escàndol, permetien que alguns sacerdots arruïnassin la innocència, que és aquesta qualitat humana que dóna consistència i sentit a la infantesa, és a dir, a la vida. El Jesús dels evangelis és molt estricte en la protecció de les criatures, enviava al fons del mar, fermat a una roda de molí, el qui escandalitzàs un dels seus menuts.

(Per cert, és estrany que pràcticament només s’hagin presentat demandes contra sacerdots catòlics, si és que ens referim a esglésies més o menys homologades. Així, el catolicisme als EUA apareixeria alineat amb aquestes sectes de components mig satànics, els gorans de les quals tenen relacions sexuals amb criatures. Si algú investigàs les esglésies i/o les sectes depravades, sens dubte el catolicisme made in USA hauria de ser objecte d’estudi).

I, no obstant, seria una injustícia dimonitzar els catòlics nord-americans per la misèria sexual d’una part dels seus sacerdots. Molts d’ells deuen sentir-se injustament tractats, car no és específica del catolicisme nord-americà aquesta misèria sexual que entinta les primeres planes dels periòdics. Molts dels condemnats deuen preguntar-se per què se’ls assenyala amb el dit del dimoni, mentre que, a Europa, fan part de la mateixa església un cert nombre de sacerdots pedòfils que viuen tranquils, sense por que els esclati l’escàndol a la bragueta. És una pregunta amb molta de base, feta amb uns bons fonaments.

Aquí sabem en quin ambient, en quin context social alguns sacerdots catòlics i pedòfils obraven amb sentiment d’impunitat. Sabem que l’escenari era el nacionalcatolicisme, és a dir, el d’una jerarquia catòlica indissociable de la dictadura militar. Ambdues es nodrien amb reciprocitat criminal. Aquesta conjuració va ser determinant per al desenvolupament d’un règim de terror, sense llibertats, sense respecte pels drets humans.

Les jerarquies catòliques actuals han manifestat sovint el seu rebuig a l’activació de la memòria històrica, que volen confondre amb l’afany de revenja. Als EUA ningú no ha entès com a revenja els moviments per renovar l’aire mòrbid de les sagristies. Deu ser que són d’un altre natural. O que aquí hi ha molt més per amagar.