La impunitat

Com és possible que càrrecs intermedis d’una Administració autonòmica o de diferents ajuntaments, que també ocupaven llocs intermedis en el partit que els designava per ocupar despatxos públics, es poguessin sentir els reis del mambo i fessin el que els donava la gana? És que els seus caps i alts dirigents vivien a Bàbia? És que no sentiren cap campanada del que estaven fent?

O, al contrari d’això, els permetien tallades vergonyoses de bacallà perquè a ells els interessava? No és un principi humà tan antic com la crucifixió que, per fer possibles grans corrupcions que siguin indemostrables, se n’han de consentir de més petites als qui estan davall? I si la cosa es torç i qualcú ha de pagar, no seran més senzilles de detectar les més esteses i barroeres corrupcions de les segones línies?