La política dels Jocs

És normal que els Jocs es facin a una país on no existeix cap tipus de democràcia? És normal que per ordre del Govern xinès s’intenti que els xinesos no semblin xinesos a partir de la introducció de costums occidentals? Potser estaria bé que el Govern de la Xina també volgués introduir altres elements –democràcia, paper de la dona, qualitat de vida, etc.– durant i, sobretot, després dels Jocs.

I als Jocs, però pagant l’estància de la seva butxaca, hi ha anat el Conseller d’Esports i Joventut, Mateu Cañellas. Em sembla innecessari que, si assisteix als Jocs com a Conseller, es pagui l’estada, però cal valorar el fet simbòlic que demostra que si els ciutadans s’estrenyen el cinturó també ho poden fer els càrrecs públics.

I de fet simbòlic a fet simbòlic. No sabem amb quina companyia va volar el Conseller a Pequín, però sí sabem que el Barça no vola amb Air Berlín. Segur que per la caixa d’Air Berlín no té gens de transcendència, però sí te importància per aquells que no ens volem deixar trepitjar. Air Berlín és lliure de maltractar-nos, i nosaltres som lliures de no donar doblers a aquells que ens maltracten. Pus.

Però els que darrerament reben molta "canya" –no crec que arribi a la categoria de maltractament– són els sectors d’Unió Mallorquina. Tal com passava en el seu moment amb el PSM, molts de comentaristes, analistes, articulistes i ciutadans, analitzen UM i indiquen el que hauria i no hauria de fer, per on ha d’anar, com ha d’actuar. Fer els comptes a ca d’altri és bo de fer, però segurament cadascú de nosaltres té les mateixes incoherències internes, i comet les mateixes errades, que qualsevol partit polític.

És per això que em costa pena dir a algú el que hauria de fer si, en moltes ocasions, dubt del que hauria de fer jo mateix. A més, quan des del PSM llegia els articles que interpretaven el que passava dins els partit, m’adonava que si no ets dedins és difícil conèixer realment el que hi està passant. En aquest sentit, supòs que l’anomenada Lliga Nord –Miquel Ferrer, Pep Melià, etc.–, la Tercera Via –Miquel À. Grimalt, Guillem Ginard, etc.–, i el Sector Nadal –Miquel Nadal, Cristina Cerdó, Mateu Cañellas, etc.–, tenen debats interns, postures diferents sobre alguns temes, etc. Però saber quin paper hi juguen, fins on fan comèdia i fins on les diferències són certes, què hauria de fer cadascú... resulta complicat sense fer-ne ciència-ficció.

El que no és ciència-ficció és que de cada dia Carles Manera ha de fer més "jutipiris" per aconseguir recursos. La darrera víctima de la manca de finançament ha estat Cathy Sweeny, gerent del COFUC. Ja hem dit altres vegades que no es pot fer política sense recursos. Estic segur que Sweeny pot arribar a tenir més imaginació que Alícia al País de les Meravelles, però amb dos milions d’euros de deute és probable que Alícia no tengui ni per comprar un bonobús per veure les meravelles. Vaja, un drama que requereix una solució.

No sé si Joan Lladó, president d’Esquerra,té estratègia o substituta, però alguna cosa haurà de fer. De tota manera, val a dir que no es devien pensar que tenir responsabilitats polítiques, després d’un Govern d’en Matas, seria bufar i fer bombolles. Ja podien sospitar que a totes les dificultats per tirar endavant projectes concrets, sempre s’hi han d’afegir els problemes pressupostaris, els jurídics i els administratius. Vaja, que fer de polític de Govern no es cap "xollo".

I això ho saben bé dins el Partit Popular. A poc a poc es van produint desercions, a l’estil de batles que no volen repetir com a tals. N’hi ha, dins els propi PP, que calculen que, si tot segueix igual, poden perdre quatre o cinc batlies. Temps al temps...