I Matas? Què fa Matas?

TW
0

El timó de tota estructura política és el lideratge. Ara el PP es troba immers en un enfilall d’escàndols, tots produïts quan Jaume Matas era en el pont de comandament de la nau. Fins al juny de l’any passat era el president del Govern i del partit. De sobte, quan va veure que perdia el poder, abandonà tota la seva tropa i partí cap a Amèrica, oficialment a prestar els seus serveis professionals a l’empresa concessionària del palau de congressos.

Deixà tothom tirat. I endeutà l’autonomia balear fins a les orelles. Ara els que el serviren, dels que estaven a les seves ordres (bo era ell per imposar disciplina!), se senten abandonats. Un grup, cada cop més nombrós, passa o ha passat pels calabossos i els jutjats.

En aquestes circumstàncies, i independentment que els que han comès delictes ho han de pagar, aquest col·lectiu necessita que el líder que els embarcà en l’aventura de tudadissa de doblers públics en el quadrienni 2003-2007 doni la cara per justificar un passat que no poden explicar els actuals dirigents, perquè no prenien les decisions ni tenien la darrera paraula. Aquí el màxim responsable polític del que passà és el que aleshores era el president del PP i cap de l’Executiu.

Ell fou el que decidí i promogué inversions públiques a balquena tant a la Comunitat Autònoma com a altres institucions. Dins aquest context, que només en l’àmbit de l’autogovern ha provocat un deute de 3.000 milions, han esclatat els escàndols de corrupció de molt divers pelatge, però amb el denominador comú de l’alegria en la utilització dels recursos públics: les targetes Visa de De Santos i de Vidal, els taxis d’Ordinas, el pony viejo d’Hidalgo, la caixa de seguretat de Massot, els terrenys pròxims a Son Espases i el Pla Territorial, els certificats dels cavallistes i demés enfilalls de vergonyes. Primer fallà el timó i després aquest fugí a Amèrica. Cal que Matas expliqui aquell rumb embogit.