La banca espanyola, segons dades de l’Associació Espanyola de la Banca (AEB) fetes públiques l’abril, enregistrà l’any passat uns beneficis de prop de 19.000 milions d’euros. Que es diu aviat. Un 20% més que el 2006. Les caixes d’estalvi espanyoles, segons dades publicades per la premsa especialitzada, tengueren el primer trimestre d’enguany un increment del benefici en relació amb el del mateix període de 2007 tan sols del 0,2%, que dit així pareix que ha de ser una misèria però que són 2.656 milions d’euros; xifra que si es multiplica pels quatre trimestres, doncs dóna una quantitat bastant apreciable i no gaire per sota de la de la banca privada.
El resum d’aquestes dades és fàcil de fer. Els bancs i les caixes espanyoles guanyen animalades de doblers (tot i que les caixes no tenen beneficis en el sentit mateix que els bancs: no reparteixen beneficis d’accions perquè no tenen accionistes) quan les coses van bé, i si van malament també.
Ara que estam en una profunda crisi econòmica, que té en part important la raó de ser justament en el sistema bancari, no seria de més que el Govern de Zapatero aprofitàs l’avinentesa per posar mà en el mercat dels bancs i caixes. No es tracta de nacionalitzar-les, però sí de posar-hi ordre com perquè no es produeixin situacions de control gairebé absolut de mercats per part de bancs i caixes, que els manegen a voler.
Com passa amb el mercat immobiliari, que ha estat inflat per aquestes entitats. Les empreses que es dediquen a valorar els pisos i terrenys són controlades, directament o indirectament, per elles. Del crèdit, a la vista està ara, són amos i senyors de l’aixeta, no només del que donen al comprador d’immobles sinó al constructor i al promotor. Ho tenen tot controlat. Si en el cas de la banca privada —amb els seus doblers que en facin les seves sopes— tengués passador, no és tan clar que el tengui en el cas de les caixes, les quals, no s’ha d’oblidar, tenen com a motiu fundacional lluitar contra la usura.
Doncs resulta que les empreses que venen doblers ràpidament i concentrant tots els crèdits del pobre desgraciat que està ofegat, i que a canvi de tanta generositat li enverguen un interès enorme, de l’ordre del 26% anual, són en gran part participades en grau divers per caixes d’estalvi. Legalment no se li pot dir usura, però èticament si no ho és s’hi assembla molt.
Durant anys han donat crèdits alegrement, tant bancs com caixes. Per sobre del que era racional donar. Competint per atreure esclaus d’hipoteques i crèdits personals. Ara que el mercat interbancari –els doblers que es deixen entre ells– està en crisi, tanquen l’aixeta i deixen els incauts, que cregueren que el preu dels doblers no pujaria, en situació de total indefensió econòmica. Ha estat i és legal. Però no és un comportament socialment ètic. I no hauria de ser legal perquè ara les conseqüències les pagarem entre tots, mentre que ells seguiran tenint enormes beneficis.
Un Govern com el de Zapatero, progressista i que diu voler imposar la radicalitat democràtica, hi hauria de fer alguna cosa perquè no es repetís. No ho farà, emperò. Per què? No ho sé, però cap Govern ho ha fet i no serà aquest el primer. Per ventura no sigui aliè a l’explicació el fet que els partits que han governat, poden governar i governen tenen enormes crèdits amb bancs i caixes que els tracten molt generosament.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Es pot dir més fort, però no més clar. Xapeau per l'article!