La llibertat creadora vora la mar: l'empremta de Joan Miró a Palma

L'amor de Joan Miró per Mallorca influí notablement en la seva obra. Fill de català i mallorquina, Miró estiuejà des de molt petit a casa dels padrins mallorquins. Més envant, el seu matrimoni amb la mallorquina Pilar Juncosa l’apropà de nou a l’illa, on finalment comprà una casa a Cala Major, Son Abrines, la seva darrera llar, on va residir entre 1956 i 1983. La casona de Son Boter i el taller Sert varen ser el seu refugi i espai d’experimentació i des d’allà, observant nit i dia el cel i la mar, trobà els elements i colors que la seva inspiració necessitava i que inspiraren la seva coneguda sèrie Constel·lacions i marcaren la presència d’estrelles a moltes obres seves. En aquells anys, Miró participà en nombroses activitats culturals, com obres de teatre i exposicions, realitzà diverses donacions i deixà la seva empremta en els artistes i intel·lectuals illencs. Un recorregut pels espais de creació i exhibició que inspiraren l’artista constitueixen la proposta d’aquesta setmana.

L’obra de Joan Miró es pot admirar a diverses ciutats del món però mai en tan íntima comunicació amb el medi en el qual va viure i va crear com a Mallorca. Aquest és el valor incalculable de la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca, constituïda l’any 1981 quan l’artista i la seva dona feren donació dels quatre espais on Miró havia desenvolupat la seva tasca creativa: Son Boter, el Taller Sert i els dos tallers de gravat. En morir Miró, l’any 1983, la seva vídua va fer donació també dels terrenys per a la construcció de la seu de la Fundació com també de diverses obres amb la subhasta de les quals es varen aconseguir els fons per iniciar les obres de l’espai Estrella, realitzat per Rafael Moneo i inaugurat l’any 1992. La Fundació esdevenia així un centre cultural dedicat a difondre l’obra, l’entorn i el procés creatiu de l’artista i a facilitar la tasca creadora de joves artistes, lloc d’encontre i reflexió obert als conceptes i les obres més avançades de l’art contemporani internacional. La Fundació mostra de manera rotatòria una selecció dels seus fons museogràfics –fonamentalment pintura i obra gràfica però també proves d’artista, planxes, com també el seu fons documental i nombroses obres d’altres artistes que intercanviaven la seva producció amb Miró–.

La visita permet conèixer també tres importants espais. El primer és l’estudi Sert, on l’artista treballava simultàniament en diverses obres i que es troba talment com Miró el va deixar, ple d’elements inspiradors i obres inacabades, amb el seu balancí i el terra tacat de pintura. En segon lloc es pot visitar –es troba tancat temporalment– Son Boter, l’antiga possessió que l’artista va comprar per convertir-la en el seu espai de meditació i recolliment, on passava llargues hores mirant el mar o les nits estelades. Les seves parets es troben plenes de grafits realitzats espontàniament per l’artista o com a esbossos preparatoris de les seves obres. Els objectes que l’artista anà deixant pels racons de la casa constitueixen un excepcional testimoni del seu procés d’inspiració i creació ja que es pot reconèixer la influència de molts d’aquests en les seves obres. Així mateix es poden visitar els tallers Miró, llegat de l’artista als joves creadors per a la formació i experimentació de les diverses tècniques del gravat, la litografia, la serigrafia, la fotografia i les noves tecnologies digitals. Conserva alguns dels equips utilitzats per Joan Miró per a la realització de la seva obra gràfica però també nous equips per poder treballar les tècniques actuals.

Passejant per la ciutat trobam algunes empremtes més de l’artista. A l’avinguda Jaume III es troba Personnage, creada el 1975, inicialment col·locada a la plaça Joan Carles I. Reflecteix l’interès de l’artista per l’artesania, en representar el característic indiot dels betlems mallorquins, en aquest cas en bronze i de dos metres d’alçada. A la plaça de la Reina, vora l’Hort del Rei, es troba Monument, també en bronze, creada el 1972 i col·locada per l’Ajuntament de Palma l’any 1981. En aquest cas l’artista expressa el seu interès pels objectes quotidians, per un ou i una pastilla de sabó que, presentats alhoram, esdevenen una forma rodona i femenina. Unes passes més enllà, al parc de la Mar, es reprodueix en un panell ceràmic de grans dimensions una obra de l’artista.

A l’exposició permanent del Museu d’Art Contemporani Joan March (c/ de Sant Miquel, 11) també trobam l’aportació de l’artista. L’exposició permanent mostra Le Perroquet, arquetípica peça surrealista, que evidencia un acostament de Miró cap a l’abstracció a partir de formes orgàniques com les estrelles –se’n poden veure cinc– i els aucells, en concret un lloro vermell, groc i blau. Recentment s’ha incorporat a la mateixa sala Composition (Woman stem heart), de 1925. Sens dubte, una mostra de la seva fantasia i llibertat creadora i expressió de la força i vitalitat d’aquest gran artista.