De cala Morlanda al port de Manacor

El litoral de Manacor guarda encara alguns trams que es poden considerar verges. Un, el que abraça els nuclis urbans de s’Illot i del port de Manacor, és recorregut diàriament per molts excursionistes que encara volen gaudir d’un paisatge essencial i sense les estridències impulsades per l’enriquiment urgent. En total ens podrem torbar entre una hora i una hora i mitja, sense comptar les necessàries aturades. Cal dur-hi calçat adequat (botes o esportives de muntanya) i una bona provisió d’aigua. Pel que fa a l’orientació, evidentment no hi ha cap problema.

Iniciam la ruta a cala Morlanda, a la qual arribam per una carretera pròpia situada entre el port de Manacor i s’Illot. Dins aquesta mateixa via, entre el matoll, hi podrem veure el talaiot de sa Gruta, un magnífica construcció de 13 metres d’alt per 17 d’ample; més endavant, es troben les cases de sa Gruta d’en Rafalino, un modern latifundi abandonat dotat d’un magnífic aljub. Al final de la via arrenca el senderó litoral que ens durà fins al port de Manacor.

Encara que vulguem gaudir tot d’una de la mar, val la pena cercar sa Gruta, una cova d’accés vertical que dóna nom a tota la contrada. Aquesta cavitat és, ni més ni manco, on se situa la famosa llegenda del rei en Jaume La primera proesa del rei en Jaume, en què es narra l’heroic alliberament del pare presoner dels sarraïns des de feia setze anys. La cova es troba semicoberta per matoll i una figuera, així que no és ràpidament localitzable. En un dels costats hi ha una escala de pedra per on podrem davallar i escoltar la remor de la mar. Llàstima que la manca d’educació d’alguns visitants provoqui que aquest lloc farcit d’història i llegenda es trobi brut i degradat. Només cal anar alerta amb una obertura zenital que ens pot provocar qualque regiró.

Un cop visitada la llegendària gruta, continuarem la marxa. Al cap de poc arribarem a cala Morlanda, una petita rada vetlada per una barraca amb coberta de volta de canó, molt castigada per l’abandó i l’erosió. La cala és de còdols i roques, fet que no evita que durant l’estiu molts de banyistes s’hi capbussin. A la banda sud hi podrem veure un vell búnquer.

A partir d’aquí recomanam continuar pel tiranyó que circula vora la mar. Aviat assolirem la punta Rasa i tot just després na Juliana, dos caps pelats i gratallosos que penetren tímidament dins la mar. Per la part interior, s’alcen un grapat d’habitatges desitjosos de posseir el litoral, però sense èxit. Des d’aquest punt ja podrem veure de lluny el port de Manacor, punt final de la trescada.

El proper punt és el racó de s’Home Mort, un tètric topònim que ens suggereix qualque episodi amb un final fatal (contraban?). Malgrat això, aquesta endinsada és força bella i tranquil·la. Més endavant passarem vora es Mal d’Entrar i a continuació toparem amb una paret seca que sembla tallar totes les esperances d’avançar sense ensurts. Malgrat això, un portell ens permet baixar fins a cala Petita, una de les joies d’aquest tast del litoral manacorí. Es tracta d’una petita rada d’arena, d’entrada sinuosa i força estreta. Aquí sovintegen els amants del litoral de qualitat, així com desenes de barques, llanxes i qualque moto aquàtica que trenca sense misericòrdia la fràgil pau. La cala, com l’anterior, es troba custodiada per un altre búnquer.

Just a l’altra banda arrenca de nou el tiranyó, el qual aviat es dividirà en una munió de carreranys. Evidentment recomanam el que frega la mar. En la punta hi ha la cova des Fumassos i aviat ve la cova des Tabac, que ens recorda el temps de l’estraperlo. Aquí trobarem les restes d’una barraca de planta rectangular, encara amb una llinda de pedra sobre la porta i sense coberta.

Al cap de poc, arribarem a sa Ferradura, un dels indrets més bells de la ruta. Aquí el terreny puja fins a assolir un collet des d’on contemplar els capricis del litoral. En aquest indret trobarem de nou les restes d’una altra barraca, molt esvaïda. Si tenim temps i ganes, podem assolir el cap de la punta.

Avançam, ara en lleuger descens. Al cap de poc assolirem es Dos Ulls i en pocs metres més ens trobarem comprimits per la urbanització. Malgrat això, encara haurem de travessar l’indret conegut com ses Salines. Al fons, custodiant el nucli urbà, s’alça la torre des Port, una magnífica mostra d’enginyeria destinada a la vigilància litoral. Fou bastida cap al 1580, en un moment de màxima activitat pirata. Presenta dos cossos, l’inferior massís, de forma troncocònica, i el superior cilíndric, a l’alçada del qual s’obre cap a mestral l’accés, que s’hi pot arribar per una escala metàl·lica fixada al mur.

Des d’aquí, arribarem al centre del port de Manacor, on acabarem aquesta curta però intensa ruta.