He seguit divertit les votacions sobre els plats de cuina balear que han fet els lectors de www. dbalears.cat. Crec, valorant els resultats, que el mallorquinisme s’ha imposat d’una manera escandalosa. Així no construirem un país. Som eivissenc i vaig votar el flaó. Ja ho dic de bon començament!
I és que no hi ha una cuina balear; hi ha cuines illenques. Aquestes cuines són part de la cultura que cada illa ha fet al llarg de la seva particular història. Tampoc la casa eivissenca té res a veure amb les possessions, ni amb les construccions de pedra i teulada mallorquines, i ni la música, ni les danses s’assemblen. Les formes de viure i entendre el món, generadores de patrons culturals, han estat diverses a cada illa. La "cuina balear" és un constructe com, ara per ara, el País Balear.
D’altra banda, el resultat de les votacions deixa clar el desconeixement culinari entre les illes; i m’atreviré a dir que aquest desconeixement va més enllà dels menjarets. El mallorquinisme polític es mira massa al melic. Més enllà de les ribes mallorquines hi ha illes. No es pot parlar de Mallorca i amb quatre afegits parlar ja de Balears. Vos heu preguntat: Per què mai no s’ha consolidat un veritable partit nacionalista, dretà o esquerrà, d’ àmbit balear?
Efectivament, hem començat a estructurar la convivència entre les illes, però a cops de descentralització del poder central; la nostra Comunitat Autònoma no s’ha construït de manera "fundacional" fruit de la voluntat dels ciutadans i ciutadanes de cada illa. Per això sospit que el reclam de cada illa de més competències no s’ acabarà mai. I és que els menorquins, eivissencs i formenterers, com els mallorquins, ens sentim de cada illa, i encara no d’un País Balear. Fixau-vos com el pes específic de cada illa en el conjunt polític "balear" és un tema que genera pànic als polítics mallorquins.
Malgrat tot, vull creure que s’està conformant aquest País d’illes dins la mar. Es van creant lligams, agermanaments, coneixences mútues, polítiques que van estructurant, solidaritzant les relacions.
En temps de globalitzacions econòmiques, tenim una eina fonamental de vertebració: la llengua catalana comuna. Ara, com sempre, alguns polítics i altres liberals il·lustrats "castellano - escribientes" ens la volen esqueixar en mil bocins (el que volen és esqueixar la possibilitat que a la fi puguem exercir com a autèntica comunitat nacional consolidada), i de passada, ens llegeixen també el seu catecisme liberal: mel d’ abella!
La meva recepta és assaborir els versos de Villangómez:
"Ens entendrem en una mateixa llengua
i dins la nostra veu es gronxarà la Pàtria ...
Puc dir terra o núvol, com vosaltres
i quan dic germà, em sent entre germans."
Però tornem a taula: si voleu fer país, no podeu pensar que els menjarons es fan sols a Mallorca. Menjau flaó i renegau del companyó gelat que vos proposa la foto de dBalears com si fos gató. "Vade retro": la fredor vos empedraria la boca i no podríeu assaborir el gust del formatge de cabra. Banyau-lo, això sí, amb una copeta de frígola o mistela. No debades Vázquez Montalbán ja va dir que el flaó era el " pastís de pastissos ".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Victorí, et record d'unes conferències a l'Estudi General Lul·lià, el març de 1979, en les que representaves el PCIB. Allà parlàvem de Països Catalans, de catalans de Mallorca i d'Eivissa. Em vares dir que els Països Catalans serien una àrea nacionalitària, concepte d'un egipci del qual no record el nom. Coincidíem en que Balears no existia, però et diré que després d'haver estat a Eivissa, Formentera i Menorca veig que no ens podem seguir ignorant. Un català de Mallorca
Corregiu ja la falta d'ortografia d'aquest titular!
La cuina pitiüsa té les seves delícies, totalment exportables, inexplicablement amagades.
Estimat Victorí tens tota la raó del món, els mallorquins mai n'aprendrem. Mai oblidaré que tu em vares ensenyar a cantar l'Internacional en català a la plaça Major de Palma fa molts i molts d'anys. Una aferrada