Covardia

Si els buròcrates nacionals ens fan nosa, no em puc imaginar el que deu ser aquella macrorganització caríssima i ineficaç que és la Unió Europea. Una entitat supranacional que és capaç d’aprovar jornades laborals de 60 hores i repatriacions d’immigrants il·legals. Sens dubte, estan d’enhorabona els que necessiten arguments per acabar amb els pocs drets i llibertats que ens queden. Evidentment, quan la polèmica s’obre sempre n’hi ha que són capaços de justificar el que sigui... ja se sap que els eurodiputats són els millor pagats. Per això demanaria que ells fossin els primers a il·lustrar aquesta Europa grisa i retrògrada que estan construint amb els seus vots.

N’hi ha que la mala consciència els fa escriure en els seus blogs arguments impossibles com que la directiva, la que possibilita que un immigrant estigui retingut fins a 18 mesos abans de ser repatriat, significa una protecció de l’immigrant en determinants països. Això, en cristià europeu, significa que com a d’altres països fan el que volen, botem-nos tots els convenis i acords internacionals en matèria de drets humans. Volem mà d’obra barata, però fins a cert punt.

Que la immigració és un tema que si no es tracta de manera seriosa i molt responsable pot acabar en un autèntic polvorí social és una obvietat que la Unió Europea sabia fa un parell de lustres i, encara així, ha anat ajornant la discussió. Ara, que ja comença a ser tard, s’ha apuntat al carro dels pistolers, tot val per protegir la casa.

Mentrestant, a Palma diàriament veiem com la multitud de noves cultures i races és la nova realitat. Com que els nostres polítics es dediquen a acotar el cap per Europa i ningú no s’ha decidit a ensenyar-nos a tolerar i a compartir, hem de sentir qualque matí en els autobusos de Palma alguns comentaris com "A veces no sé si estoy en la gua-gua o en España".