algo de nubes
  • Màx: 29°
  • Mín: 21°
21°

El silenci dels mallorquins

Aquesta setmana, el propietari de l’empresa de futbol Mallorca Societat Anònima Esportiva (SAE), Vicenç Grande, era objecte d’atenció informativa per dos motius. Un, perquè ha hagut de declarar davant del jutge com a imputat –és a dir, amb advocat per defensar-se de qualsevol possible acusació formal que encara no existeix– pel cas de presumpte corrupció relativa al Pla Territorial de Mallorca. I, en segon lloc, per la possible venda de l’empresa esportiva fruit dels problemes econòmics de les altres empreses i que, segons el publicat, haurien duit els bancs que l’han finançat a "recomanar-li" que es desfaci d’una part del patrimoni per guanyar líquid econòmic.

No record –que no vol dir que no hagi existit– cap cas d’altre propietari ni president d’empresa o club de futbol que hagi passat per tràngols semblants. Però si s’hagués donat el cas, segur que en la seva regió l’atenció–tant social com política– sobre l’afer hagués estat tan intensa, i crítica, que el personatge en particular hauria probablement maleït el moment en què decidí fer-se president del club o comprar l’empresa de futbol. En canvi aquí no passa. És curiós.

Aquí, que és una terra on tanta gent està disposada a posar el crit en el cel per qualsevol cosa, encara és l’hora que un polític, un qualsevol, hagi dit alguna cosa sobre el cas. I tots –no, tots no: quasi tots– perden l’oremus per ser convidats a la llotja del camp municipal –però no d’ús públic: coses d’aquesta terra– on fan feina els empleats de l’empresa de futbol que peguen potades al baló. No pareix raonable pensar que sigui per això. Per por que el senyor Grande s’enfadàs, si diuen res, i no els convidàs, a l’estil que fa amb el periodista –segons vaig llegir a en Pep Verger– al qual té vetada l’entrada al camp municipal, cosa estranya sobre la qual, per cert, no entenc molt bé com l’Ajuntament ni cap institució hi té res a dir.

Seria massa ridícul –fins i tot per als nostres pares provincials– que no diguessin res de l’afer Grande per aquest motiu. Tant de silenci és cridaner. O deu ser que el tema no té prou importància com perquè en diguin res? No ho és, tractant-se com es tracta del paradigma d’empresari que s’ha fet d’or en els anys de la destrossa del territori mallorquí? Alguna raó hi deu haver per tant de silenci. Per ventura que la SAE és, com diu el seu propietari, dels "socis"? I sí que ho és, però només dels tres o quatre que tenen accions, però de la resta a la qual es refereix, els seguidors, que són simples abonats a l’espectacle i que no tenen ni veu ni molt menys vot en les decisions que l’empresa prengui, no ho és, seva. Aleshores tampoc no s’entendria el silenci dels polítics per aquest costat: per si fos que no volguessin "ofendre" els sentiments esportius dels seguidors. És un misteri, un més dels que dóna sovint aquesta Mallorca en què els silencis són aclaridors de tantes coses, el perquè els nostres polítics es fan els suecs davant tot aquest afer.

I no és manco cridaner el silenci de també tota aquella societat civil que tan de presa escorxa d’altres empresaris i/o polítics passant per tràngols semblants. I que en aquesta ocasió, emperò, mira cap un altre costat. Per ventura és que, tot plegat, és un símbol d’allò tan propi dels mallorquins: que segons de què més val ni parlar-ne. No fos cosa...

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.