M'han dit que el Ministeri d'Indústria ha concedit un altre múltiplex al Govern de les Illes Balears i m'ha sorprès no sorprendre'm. Sé del cert que és una bona notícia pel foment dels mitjans de comunicació en català i, per tant, pel català. I tot el que sigui bo per la meva llengua m'hauria d'alegrar. I m'alegra, no diré el contrari, però duc molts dies esperant un altre tipus de notícies i bé par l'orella però només m'arriba el xiuxiueig i una remor indesxifrable d'escàndols grossos i d'enfilall de petits. O bé tot el xiuxiueig és interessat grumeig per veure de tenir-nos atents o bé qui et fa arribar la remor té menys idea del que vol fer creure i ho hem d'agafar amb pinces i posar-nos els profilàctics guants. Sigui com sigui, fa dies que esperam notícies d'aquelles que són portada i en parlen des de la capital. I no arriben i ja començam a dubtar si la brutor descoberta a l'IDI apareixerà qualque dia o si, simplement, ara ja no és notícia que la majoria d'organismes públics, en el temps del govern del fugat Matas, fossin un abeurador d'ànneres ben emmerdats, talment hem conegut amb Bitel. Les veus que no volen identificar-se ho confirmen però o els papers arreplegats per interventors i nous gerents encara no acumulen més que indicis o la política del govern Antich és dosificar i no donar la impressió que es mira més enrere que endavant.

Sigui com sigui, hi ha remor de fons en cada departament. Si fa pocs dies ens berenàvem la notícia que les obres del Metro ens arribaran a costar la barbaritat de 500 milions d'euros (més de 80.000 milions de pessetes, pels que encara no vos impressionen les xifres amb la moneda europea), ara esperam berenar un d'aquests dies amb l'explicació de com es contractaren les obres, quin procediment legal se seguí i quines de les obligades garanties se saltaren a la torera.

I, sobretot, qui és el responsable polític (i penal) de tanta malifeta i robatori. Perquè no és necessari embutxacar-se els doblers dels ciutadans, directament o a base de comissions, per robar doblers públics. Basta pagar sense mesura, endeutar sense manies per a què els nostres doblers, aquells que tenim comptats per a poder cobrir les necessitats d'una societat que es pretén del benestar, ens hagin estat miserablement robats. Podríem tenir l'agradable sorpresa que fos un jutge qui ho digui, que trobi proves fefaents que es prevaricà sense escrúpols, però no sempre les garanties de tot procés judicial permeten arribar a conclusions radicals. Ara mateix, quan no hi ha ciutadà d'aquestes illes que no qualifiqui de robatori de doblers públics la gestió de l'equip directiu de Bitel, amb la cunyada del president fugat en el seu consell d'administració, els advocats dels presumptament corruptes apliquen tots els seus coneixements per a salvar-los de la duresa d'una condemna per malversació de cabals públics. L'estratègia sembla clara: Bitel era una empresa privada, participada pel Govern, Sa Nostra i Telefònica, i difícilment es pot cometre malversació de cabals públics fora de l'administració pública. Potser aconseguiran sortir-ne com a no culpables. Però innocents, ni ells ni els que políticament els apadrinaven, tampoc.