Carod i el poeta coix

El vicepresident de la Generalitat de Catalunya, el senyor Carod Rovira, ha expressat públicament el seu desig que el pròxim premi Nobel de literatura pugui recaure en un autor en llengua catalana. Carod ho ha dit amb l'ànim de promocionar els nostres autors després de la Fira de Frankfurt, la qual ha suposat la tardana aparició de la nostra literatura dins l'espectre de les literatures mundials. A partir d'aquesta fira tal vegada sortirem al mapa literari internacional i els nostres autors seran tinguts en compte a l'hora de ser promocionats, traduïts i tal vegada premiats en les distincions internacionals de més envergadura. L'any 2000 el Parlament de Catalunya va proposar Miquel Martí i Pol per a aquest premi suec: però els estatuts del Nobel no contemplen la veu d'aquesta mena d'entitats. Òbviament no crec que el poeta de Roda de Ter fos mereixedor del guardó: hi havia poetes superiors a la nostra literatura, però tanmateix era d'agrair el gest polític d'aprovar una moció, tot per mirar d'impulsar un dels nostres creadors. Es donava una imatge d'unitat, de força conjunta. M'agradaria que el Parlament de les Illes Balears aprovés ara una d'aquestes «proposicions no de llei» per mirar de fer el mateix amb algun dels nostres literats. Proposo el nom de Baltasar Porcel per a aquesta iniciativa, ja que endevino bastant poc lletrada la nostra càmera de representants. Carod, però, peca d'una vaga petulància. La de creure que un escriptor necessita de la seva ajuda per arribar a dalt de tot: subordina la cultura a la política. A més, torna a ficar la pota quan diu que els nostres escriptors són superiors «sobretot si els comparem amb altres guardonats de latituds no massa llunyanes d'ara fa més de cent anys». ¿De qui parla? El polític llença una pulla a José Echegaray, l'espanyol guardonat l'any 1904. Carod hauria de saber que el valor literari dels nostres autors no necessita comparances tan barroeres. Tenim una literatura de primer nivell, i caure en aquestes conyes provincianes delata un esperit idèntic al que promou poetes coixos, de barriada.