La situació del metro no pot ser més desesperant. No ja per la fortuna que està costant i pel deute que deixarà hipotecada l'autonomia durant dècades. Allò que és més preocupant és que encara no es coneix el resultat de les obres de reparació que s'hi fan. De moment, sabem que quan es posà a ploure allò semblava les Fonts Ufanes i que encara no se sap què costaran finalment les obres d'instal·lació de pluvials. Si després de tot aquest calvari el metro es pot conservar com una infraestructura que fa un bon servei a la ciutat, encara s'hauran salvat els mobles. Però si el metro es converteix en constant font de problemes pel seu mal funcionament, serà una ferida que deixarà marcada Palma durant dècades. Quin polític s'atrevirà a posar en marxa una altra línia després del desastre que ha suposat aquesta?.
Les grans inversions públiques s'han de fer des de la reflexió, el debat social i la mesura, no des de la improvisació, les presses i els impulsos voluntaristes. Això és el que féu Matas aquell 2005. Anuncià de cop i volta que faria un metro i que estaria en marxa dos anys després. I així va ser. Ara pagam (i pagarem durant molt de temps) aquelles glopades, aquells impulsos fills del caprici i no del seny, aquell posar la voluntat per sobre del sentit comú. L'actual Govern fa de metge dels excessos que foren comesos per l'Executiu Matas.
