Normes, quines normes?

Ja sé que ahir començà el primer dels molts judicis prevists al voltant del suposat holding de la corrupció conegut com a cas Andratx. No cal fer cap esforç per assabentar-se que la processó per la barra ha començat i sembla que ha començat bé i entretenguda. Però és tan grossa l'acumulació d'evidències sobre el cas i els comportaments dels encausats, que el judici ja l'ha fet cada un dels ciutadans i no necessàriament sobre els personatges que ahir s'assegueren a la barra. M'explicaré. A molts racons de la nostra malmesa geografia existeixen personatges que han fet de la conxorxa entre negocis i política una evidència impossible d'amagar. Batles i regidors que multipliquen propietats mentre són al càrrec, empresaris que compren allà on ningú hi veu possibilitats de construir i després reben les benediccions administratives per fer-ho, cases que creixen emparades amb plànols que ningú no controla, llicències d'obra menor que fan possibles ampliacions sense mesura, runes d'antigues construccions aparegudes per generació espontània, certificats de cases històriques que només existien en les faules, actes notarials que tenen qualsevol característica menys la de donar fe de la veritat (començant pel preu)... Així que la ciutadania, que en general no s'esparvera d'aquests fets que han esdevengut costum, té sobrades evidències del que han fet els glapits per devers Andratx perquè han fet el mateix (potser a diferents escales) que els que haurien de glapir arreu. Ens falta saber l'ordre dels sumands, que no altera la suma de pocavergonyeria, i quin qualificatiu mereix al tribunal. Fins i tot, no ens estranyarem si qualcú en surt de franc com a no culpable perquè sabem que les evidències no sempre són proves. Ara bé, també sabem que no hi ha innocents en tot aquest bullit pervers.