L'oferta de l'Ib-Salut als metges es va concretar sota la pressió d'una convocatòria de vaga perjudicial pels ciutadans. Així, és lògic pensar que responia a la intenció governamental d'aturar-la. No serví de res. La vaga segueix el seu disseny com estava prevista des d'abans que el Sindicat Mèdic s'assegués a negociar. És per això que la lògica ara imposa que l'oferta es retiri i els metges perdin tot el que dilluns passat havien guanyat -més de 8.000.000 d'euros i altres beneficis- i que cadascú arrambi amb les seves responsabilitats. La ciutadania no entendria que després de ser fotuts se'ns condemnàs a pagar el beure. La credibilitat del conseller Thomàs també perdria punts si mantengués l'oferta talment la molesta vaga fos considerada una polissonada infantil sense més importància. Ha estat una acció dura, duríssima, després de la qual res no pot ser igual i no es pot gratuïtament tornar al punt on eren cinc minuts abans que la línia dura sindical s'imposàs contra la lògica d'una negociació en la qual s'havia concretat una oferta que assolia el 70% de les demandes econòmiques i una part important de les altres. Ser considerat major d'edat i lliure per prendre decisions suposa assolir les responsabilitats que es deriven dels actes. Per això no entenc que es critiqui el màxim responsable de l'Ib-Salut, el senyor Pomar, per intentar, fins al darrer moment, que la informació de l'oferta feta als sindicats arribàs als metges per tal que disposassin de prou informació com per a lliurement decidir l'actitud a prendre. He repassat la seva missiva als gerents dels hospitals públics i no he vist cap incitació a la coacció, només un exercici de responsabilitat. És més, no fer-ho sí que m'hagués semblat criticable. Fins i tot, si sabés que la vaga desgastaria l'adversari i l'afebliria per següents negociacions, la seva obligació de càrrec públic responsable hagués estat fer el possible perquè no es consumàs.

Em queden moltes preguntes respecte a aquest trist episodi. Una d'elles, la que consider ofèn més perquè suposa sàdic maltractament a la ciutadania, és esbrinar per què els vaguistes no permeteren avisar els pacients per tal d'estalviar-los la molèstia del desplaçament debades. Només se m'ocorr pensar que tal vegada cercaven irades reaccions populars que suposassin l'alteració de l'ordre per desacreditar un govern que, segons l'aeiou de la democràcia, és el govern de tots. Però la ciutadania els ha donat una lliçó d'educació i de civisme que els hauria de fer pensar i comparar que ells ens han ofert a tots noltros. Una altra seria descobrir què ens costarà la necessària derivació de pacients a la sanitat privada per tal que els perjudicats per la vaga no s'acumulin a les excessives llistes d'espera existents. I la pregunta surrealista, una entre moltes de possibles, no tendrà resposta perquè és vergonyosa: quantes de les intervencions que es facin derivades a la privada les realitzaran els mateixos vaguistes de la pública. No em digueu que, per ara i a l'espera que els governants siguin responsables i no s'abaixin els calçons, qui més ha perdut ha estat la credibilitat dels metges i això, certament, no és una bona notícia pel país.

ferranaguilo@ono.com