Conseqüències

L'oferta de l'Ib-Salut als metges es va concretar sota la pressió d'una convocatòria de vaga perjudicial pels ciutadans. Així, és lògic pensar que responia a la intenció governamental d'aturar-la. No serví de res. La vaga segueix el seu disseny com estava prevista des d'abans que el Sindicat Mèdic s'assegués a negociar. És per això que la lògica ara imposa que l'oferta es retiri i els metges perdin tot el que dilluns passat havien guanyat -més de 8.000.000 d'euros i altres beneficis- i que cadascú arrambi amb les seves responsabilitats. La ciutadania no entendria que després de ser fotuts se'ns condemnàs a pagar el beure. La credibilitat del conseller Thomàs també perdria punts si mantengués l'oferta talment la molesta vaga fos considerada una polissonada infantil sense més importància. Ha estat una acció dura, duríssima, després de la qual res no pot ser igual i no es pot gratuïtament tornar al punt on eren cinc minuts abans que la línia dura sindical s'imposàs contra la lògica d'una negociació en la qual s'havia concretat una oferta que assolia el 70% de les demandes econòmiques i una part important de les altres. Ser considerat major d'edat i lliure per prendre decisions suposa assolir les responsabilitats que es deriven dels actes. Per això no entenc que es critiqui el màxim responsable de l'Ib-Salut, el senyor Pomar, per intentar, fins al darrer moment, que la informació de l'oferta feta als sindicats arribàs als metges per tal que disposassin de prou informació com per a lliurement decidir l'actitud a prendre. He repassat la seva missiva als gerents dels hospitals públics i no he vist cap incitació a la coacció, només un exercici de responsabilitat. És més, no fer-ho sí que m'hagués semblat criticable. Fins i tot, si sabés que la vaga desgastaria l'adversari i l'afebliria per següents negociacions, la seva obligació de càrrec públic responsable hagués estat fer el possible perquè no es consumàs.