Control de corruptes

El Govern Antich avisà divendres passat el PP que serà «inflexible» amb la corrupció després de la gran trascendència que han tingut els casos de malversació de cabals públics dels alts càrrecs Javier Rodrigo de Santos i Damià Vidal. El mal ús de les targetes Visa d'empreses públiques i d'altres irregularitats han sacsejat l'opinió pública. És lògic que el Govern hagi fet aquest anunci. Però el més important tal vegada sigui regular aquestes qüestions per llei, sobretot per articular mesures de control dels alts càrrecs que evitin temptacions. El problema de fons dels casos De Santos i Vidal no és tant el mal ús dels recursos públics sinó el fet que eren conscients que, a la pràctica, no eren controlats de manera convenient. En el cas de Cort, sembla indiscutible el desgavell. Respecte a Bitel, l'exconseller Ramis d'Ayreflor, cap directe de Damià Vidal, ha dit recentment que es feren dues auditories i que no es detectà res. Aquest argument li ha servit per rentar-se les mans. Però tot d'una una d'aquestes empreses auditores, Ernst & Young, ha dit que ja havia alertat que s'estaven superant els pressuposts. En definitiva, apuntà indicis, però no oferí constatació certa que hi havia corrupció. En conseqüència s'imposa articular per llei el funcionament de les institucions i la creació d'òrgans interns per tal d'evitar les temptacions. Fan falta forts sistemes interns de vigilància que actuïn amb independència dels alts càrrecs i que només estiguin a les ordres dels presidents de les institucions que, al cap i a la fi són els que han de respodre políticament quan dins tot l'aparell burocràtic que controlen es vulnera la llei. Manquen mecanismes sòlids de control. I per aquí s'ha de començar, per recuperar el prestigi institucional.