N'hi ha que encara es demanen per què se n'anà amb tanta frissera i què punyetes deu fer allà el fugat Matas. Cada dia tenim una peça del trencaclosques que ens ha de contestar aquesta pregunta. El seu govern produí un gegantí panell de mots encreuats del qual encara tenim la majoria de caselles buides. Hem pogut col·locar De Santos i Vidal respectivament a les caselles que s'enunciaven com «personatge de doble vida i triple moral que amb el cap de dalt muntava urbanisme i amb el d'abaix tot el que es movia», un, i «home ric convençut de la impunitat que li generava ser qui havia descobert l'encletxa tècnica per la qual el jutge s'hi perdé en el cas Bitel», l'altre. Però en queden molts i tots envolten les caselles principals que duen el nom del fugat. Fins i tot, jutjats i interventors han començat amb les definicions d'altres que tenen a veure amb Turisme Jove, Palma Arena, Pla Territorial de Mallorca, dessaladora a Perú... i un enfilall de suposicions que ocupen converses de fonts generalment ben informades i lleven la son als més ben informats encara. Cert que podria ser un d'aquests sudokus tan de moda actualment però els números són molts més grossos dels que caben en les caselles. Tenim entreteniment assegurat per uns mesos fins a aconseguir omplir tot el panell, o quasi.
També tenim vaga de metges però encara no sabem per què. Si ens hem de creure les xifres de participació ofertes pel Sindicat Mèdic convocant, hi ha molts de professionals que no troben suficients increments al voltant del 30% en el preu de les hores de guàrdia, que volen privilegis impossibles en la funció pública com convertir-se en funcionaris per reial decret, que no accepten el pacte signats per tots els altres sindicats en el tema dels MIR o que no els interessa ser remunerats segons la càrrega de feina i s'estimen més veure com són gratificats amb independència de la dedicació i eficàcia. Per sort, som molts els que no ens creim les xifres del sindicat i pensam que realment són pocs els que així pensen i que, fins i tot, molts d'ells encara no tenen la informació fidedigna del que ofereix el Govern. Una dada argumenta aquesta creença en la professionalitat i consciència dels professionals: per primera vegada, en una negociació tan complexa i dura com la que tengué lloc dilluns passat el sindicat, només estava representat per dues persones. Habitualment, la mesa de negociació gaudeix d'una presència més nombrosa que fa possible diferents sensibilitats dels negociadors i procura una informació més fidedigna als associats. Amb la presència exclusiva del nucli més dur i intransigent de la cúpula sindical, la informació del succeït perd els matisos. Aquesta estratègia d'amagar importants matisos descobreix el convenciment que, si els metges sabessin exactament el contingut de les negociacions, el paper de lideratge sindical podria trontollar. L'oferta de la Conselleria parteix d'una realitat i d'uns plantejaments que no convé sàpiguen els possibles vaguistes: no fos cosa que la consciència professional d'uns i la vergonya aliena dels altres (que saben de la inactivitat còmplice dels darrers anys) acabàs amb el somni de fer dels metges els ariets de la dreta contra el govern Antich.
