La festa de Sant Jordi, la Diada de Sant Jordi, constitueix, sense cap mena de dubte, una autèntica festa nacional dels catalans. I dic una perquè, per sort o per desgràcia, aquest país nostre (aquests països nostres) celebram diverses festivitats nacionals. Així, fora del Principat, la festa nacional, a cada lloc, és el dia de la Conquesta, és a dir, el dia de la incorporació de la nostra part del món a la Nació Catalana (o, per dir-ho en antic, a la Corona d'Aragó). Per això, València celebra la festa nacional el 9 d'octubre (i treu la senyera sense blau ni aditaments que hi va portar Jaume I), Mallorca fa la mateixa celebració el 31 de desembre, o Eivissa celebra les Festes de la Terra entre el 5 i el 8 d'agost (data d'arribada dels catalans al Pou des Lleó i data de conquesta de la ciutat d'Eivissa, respectivament).
Des d'aquesta perspectiva estrictament fundacional, el Principat no tendria festa nacional. Però tampoc no pot ser així: el Principat celebra la diada nacional l'11 de setembre, dia en què es commemora la pèrdua de la independència, amb la caiguda de Barcelona, l'any 1714, en mans de les tropes filipistes, comandades pel duc de Berwick. Si la Diada se celebra el dia de la pèrdua de la independència, se suposa que això es fa així a l'aguait de poder acabar celebrant la Festa nacional (que, com a qualsevol nació normal, ha de ser el dia de la Independència). Això, però, encara, constitueix part del futur.
Al País Valencià, també se celebra la caiguda sota les armes de Felip V (i, encara, en algunes poblacions, fins i tot en alguna comandada pel PP, com ara Xàtiva, s'exhibeix el retrat del primer Borbó que va regnar a Espanya, col·locat cap per avall), el 25 d'abril. Igual que el Principat, se suposa que a l'espera de la independència.
Una mica més estranya és la commemoració de Mallorca, que celebra també el dia 12 de setembre com a Diada de Mallorca (però no es tracta ni del dia de la Conquesta, que també se celebra, naturalment; ni el dia de la Independència, de la qual tampoc no gaudeix la gran de les Balears; sinó el dia de la derrota dels mallorquins a la Batalla de Llucmajor, en què el Regne de Mallorca va ser anorreat pel primer monarca una mica modern que vàrem tenir els catalans, o siga Pere III el Cerimoniós, o Pere el del Punyalet, com vulgueu). Es tracta, com podem observar, de l'únic cas, als Països Catalans, de celebració d'una derrota de faccions separatistes.
Pertot arreu, emperò, lluny de les commemoracions historicistes tant fundacionals com de derrota a mans de tropes espanyoles o franceses (a la Catalunya del nord), se celebra la Diada de Sant Jordi, una autèntica diada nacional dels Països Catalans de caire cívic, civil i festiu, molt vinculada al tipus de nació que esperam construir en el futur.
La Diada de Sant Jordi vesteix la nostra nació d'un tipus de patriotisme poc usual, ni a la nostra part del món ni a cap altre lloc. Es tracta d'un patriotisme que no exhibeix armament pels carrers, ni fa desfilar tropes, ni té cap aire marcial. El nostre patriotisme viu de passeigs curulls de gentada, d'exhibició de llibres pertot arreu i de repartiment de roses i espigues. Sant Jordi és, per als catalans, alhora, el dia de la Pàtria i el dia dels Enamorats. Perquè les pàtries només es poden construir, si han de portar pau, convivència i cohesió social, a través de l'amor. No volem derrotar ningú, ni gastar una sola vida humana en el propòsit de la nostra llibertat futura. Volem arribar-hi per convenciment, perquè els nostres adversaris siguin derrotats per la força civil de tota aquesta gent desarmada, desvetllada i feliç que omple els nostres passeigs i places per Sant Jordi.
Si es vol, avui, el patriotisme de Sant Jordi manca fins i tot d'estat. Però tothom pot veure ben clar que s'és nació, als Països Catalans, tal dia com aquest, encara que no comptem amb un estat propi. El necessitam, òbviament, per donar cobertura a les esperances de tota aquesta gent que, armada amb roses i llibres, només malda per mantenir la identitat, la nació, la llengua.
Bernat Joan i Marí, director de política lingüística de la Generalitat
