L'aprovació de la llei d'Habitatge per consens de tots els grups parlamentaris illencs és una novetat. Benvenguda, perquè per primera vegada tots els nostres polítics són capaços de posar-se d'acord en allò que respon a una necessitat social. I això es bo, molt, per als ciutadans. És el primer cop que tots els partits "si bé és ver que en algun cas per motivacions estranyes al fons de la llei" demostren tenir una mínima consciència social que els permet, cercant el comú denominador, aprovar una norma que és objectivament bona per al conjunt social. I per ser la llei que es tracta, estam davant d'una mostra "una més" dels profunds canvis que la nostra societat ha experimentat durant, si fa no fa, la darrera dècada.

Fa deu anys, inclòs manco, hauria estat impossible aquest consens per construir més. Fos qui fos qui ho proposàs i qui estigués a l'oposició. Només en fa vuit, d'anys, que era quan governaven els mateixos que ara, els ocupants del poder eren insensibles, o més aviat autistes, davant de la necessitat de construir vivendes socials i en general de donar facilitats a l'accés a l'habitatge. No consideraven que existís cap problema al respecte. Ells no el patien. Si aleshores haguessin actuat possiblement els problemes que actualment patim en aquest sentit s'haurien pogut estalviar. El mateix es pot dir de la següent majoria, que si quelcom hi va fer, en la qüestió, fou regar sobre banyat mentre plovia. Res no es va fer i ara s'ha d'actuar a corre- cuita davant d'un problema que s'ha fet gros, enormement gros, i que ni tan sols amb els 5.000 habitatges es podrà resoldre. Ni per aproximació. Tanmateix com a mínim es demostrarà que els polítics en general i el Govern en particular han entès a la fi que cal fer quelcom, que estan disposats a fer-ho i que, a més, no es tiren els trastos pel cap. No es valora prou, però és molt important: probablement estiguem davant la primera vegada que tots els partits assumeixen alhora la realitat social, pel cas referida als habitatges socials, i actuen en conseqüència.

Crida l'atenció que el consens s'hagi pogut assolir enmig de la comprensió social general o, si més no, amb l'absència de respostes crítiques, excepte algunes de puntuals. Si fa uns pocs anys el Govern "en mans de qualsevol partit" hagués dit que volia impulsar la construcció de 5.000 habitatges socials, alhora que s'esperàs a Mallorca una pluja d'uns 400 milions d'euros per a més construcció de carreteres, hauria provocat el crit al cel de molts sectors socials i polítics. Perquè seria un atac a la Mallorca tradicional, suposaria eixamplar la urbanització de l'illa i en conseqüència duria més trànsit rodat a molts d'indrets nous, més despesa energètica, més col·lapses, etc. I tot hagués estat cert. Com ho és ara. Tanmateix les crítiques són poques i en veu baixa. És un avanç important. No només dels nostres polítics, que a la fi demostren que comencen a modernitzar "per implícitament que sigui" la seva ideologia i deixen enrere clixés del passat, sinó sobretot de les veus de la societat civil. Probablement estiguin davant de la primera concreció política i social de què significa el canvi sofert a Mallorca durant els darrers anys. És a dir, l'acceptació de la realitat que ens envolta que, pel cas, ens condueix inexorablement a la necessitat de construir més vivendes, seguir construint més bones carreteres i, en conjunt, la necessitat de dotar tota l'illa de millors infraestructures per donar resposta a la realitat que és: una illa a on les diferències entre part forana i Palma es desdibuixen a marxes forçades, que ha duplicat la seva població en pocs anys i per als ciutadans de la qual de res no serveixen les velles receptes ideològiques del passat.

No cal repicar campanes. Tornaran els vells hàbits a manifestar-se entre els nostres polítics. I tornaran les velles veus a reclamar essències immutables per oposar-se als avanços. Segur. No obstant, la passa feta xapa radicalment el passat del present i del futur.