La polèmica suscitada al voltant de l'actitud del Vaticà durant la Segona Guerra Mundial, sobretot davant l'extermini, segurament ha impedit una visió més nítida i completa sobre les relacions entre els Estats Units i el Vaticà. De fet, durant dècades aquesta relació va ser un dels arguments d'èxit de la cinematografia i ha estat en el punt de mira d'un gènere literarari especilitzat en barrejar història i ficció. El poder de l'Església té un misteri i una màgia que no deixen ningú indiferent, com passava els anys trenta a l'Estat espanyol. De fet, tothom seguia el clero uns amb un ciri en la mà, la resta amb un garrot. Itàlia, com se sap, tingué un protagonisme geoestratègic de primer ordre en el context de les polítiques de contenció durant el llarg període de la postguerra; i contribuí, a l'empar dels Estats Units, a descongelar i desbloquejar les relacions amb l'Europa de l'Est, gràcies a la política diplomàtica del cardenal Casaroli, primer, i el pontificat de Joan Pau II, després. En aquest context de reequilibri mundial, un cop eliminat el fantasma del comunisme, en el jocs d'escacs dels equilibris polítics, la Cúria Vaticana sacrificà la militància popular promoguda per l'Església a Llatinoamèrica, perquè, els Estats Units d'Amèrica i el Vaticà mantenien una estratègia comuna i optaren per desprestigiar la teologia política, entesa com a sal de transformació de la realitat social. En realitat, tanmateix, amb la intenció de tornar al model tradicional de religió pública. És a dir, els bisbes dicten doctrina, els polítics electes excuten a partir d'aquests principis morals i socials. Aquest model funciona perfectament, com hem pogut veure en la visita de Benet XVI als Estats Units. Però no funciona quan un bisbe a més d'orientar també vol executar, com és el cas de monsenyor Fernando Lugo, candidat a la presidència del Paraguai.En realitat Ratzinger i Lugo tenen el mateix objectiu, per camins diferents i amb mentalitats teològiques contraposades. Tots dos formen part de la mateixa Església. Un provinent de la Baviera rica, l'altra d'una barriada pobre de San Pedro de Paraná. Els pobres, tanmateix, sempre en surten perdent.