Un metge d'un hospital de Mallorca passa consulta a un senyor major i li diu «mueva los carrillos», el pacient, mallorquí, que amb prou feines entén el castellà d'anar pel carrer o de veure la televisió, no té ni la més remota idea què vol el doctor. El metge no entén el català. La comunicació entre metge i pacient és gairebé impossible.
A una senyora major d'una població propera a Palma li diagnostiquen, en primera instància, alzhèimer perquè ha estat incapaç de respondre correctament un qüestionari. En realitat el problema no era que no recordàs quin color era «azul» o cap on era la «derecha» o la «izquierda». Simplement, per a ella aquell color era el «blau» de tota la vida i a un costat hi té la dreta i a l'altre l'esquerra.
Una metgessa d'atenció primària adverteix una pacient que si no li parla en castellà li pot fer un diagnòstic equivocat...Al PAC de sa Pobla els néts han de fer d'intèrprets entre els seus padrins i una metgessa nova.
Les denúncies s'acumulen a l'Oficina de Drets Lingüístics de l'OCB: la web de Son Llàtzer no té versió en la llengua pròpia de les Illes Balears, moltes de les circulars de l'Ib-Salut són exclusivament en castellà, un grup de metges denuncia que el programa informàtic per a la gestió de la consulta de l'Ib-Salut encara s'està traduint al català... fa quatre anys! Aquests són alguns exemples reals que ens poden servir per valorar quin és l'estat actual del procés de normalització lingüística en l'àmbit de la sanitat.
Sempre he professat un respecte especial per als professionals que es dediquen a treballar per la salut dels altres i, des d'aquest mateix respecte, crec que és important deixar clar que una gran majoria d'ells actuen d'una manera absolutament responsable i respectuosa amb els drets lingüístics dels mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers, però també és cert (i els actuals responsables de l'Ib-Salut així ho han reconegut) que durant els darrers anys el respecte als nostres drets lingüístics i a la legalitat vigent ha patit un important retrocés en aquest àmbit en particular i en l'àmbit de l'atenció ciutadana per part de l'Administració pública en general.El discurs genèric a l'entorn de la nostra llengua i les mesures concretes empreses pel Govern de Jaume Matas són, en bona part, els culpables d'aquesta situació.
Despús-ahir mateix vàrem conèixer una bona notícia que il·lustra perfectament això que acabam d'afirmar: el Tribunal Superior de Justícia de Balears ha anul·lat el fragment del decret aprovat l'any 2003 (en això d'ajudar a exterminar la nostra llengua cal reconèixer que eren ràpids), pel conseller d'Interior Jose María Rodriguez, que només exigia el nivell B de català al cos de funcionaris de la Comunitat Autònoma en els processos selectius d'accés a la funció pública. Concretament, el TSJIB ha fallat a favor d'un contenciós administratiu presentat per CCOO que consideraven «totalment inacceptable» que el decret dels 2003 exigís només coneixements elementals (nivell B) pels administratius anteriorment esmentats. Cal felicitar, doncs, els companys de CCOO i felicitar-nos tots, perquè amb aquesta mesura serà una mica més difícil que es donin casos de discriminació per parlar en mallorquí com els que hem narrat al començament.
Ara el conseller Vicenç Thomàs ha anunciat que la Conselleria de Salut i Consum del Govern encarregarà la realització d'una auditoria lingüística a l'Ib-Salut per garantir-hi l'ús del català i actuar davant el retrocés en els drets del usuaris catalanoparlants durant els darrers anys.Sens dubte és necessari, però és important no perdre més temps i treballar amb tanta rapidesa com ho feia l'anterior executiu.Només que en una altra direcció.
