Notícia: tornen les ideologies. Semblava que el debat polític estava condemnat per la simplificació mental i l'aritmètica electoral, però Esperanza Aguirre, ni més ni menys, ha anunciat el retorn de les ideologies, prologant un debat intel·lectual que es promet d'allò més feraç i feroç els pròxims mesos, recordant-nos a tots que «no és qüestió de persones, sinó d'ideologies». Els ingenus i els malpensats hi veuran, en aquesta frase premonitòria i lapidària alhora, una mera maniobra electoral destinada a atemorir l'adversari (que és el president del seu partit: un detall secundari, en els temps de transcendentals debats ideològics que s'acosten), però en realitat és tota una declaració de principis, l'anunci esperat que l'època dels personalismes durs i el pensament feble s'han acabat i que s'obren les grans alternatives intel·lectuals. Bufa el vent de les ideologies, de les idees veritablement transformadores (conservar és una manera de transformar, dirà algú, i potser Esperanza Aguirre s'anoti la frase, perquè té el seu d'allò), i si parem atenció tots podrem sentir aquesta brisa ideològica que ha començat suau però que anuncia els girs copernicans que ens esperen.

La Wikipèdia (que no deixa de ser una enciclopèdia ideològica, que ja ha estat denunciada des de la nord-americana Conservapèdia i des de la hispànica Frikipèdia) distingeix tres tipus d'ideologies: de l'estatus quo, revolucionàries i reformistes. Una distinció ideològica, no cal dir-ho, perquè les ideologies dites despectivament reformistes són, en aquests temps de fluix debat ideològic, les veritablement revolucionàries, mentre que les aparentment revolucionàries són més inútils que les de l'estatus quo, que avisa també que les ideologies no deixen de ser sistemes complexos de prejudicis i dogmes que ens impedeixen conèixer amb certesa la realitat. Aquests dies que contemplen el trenc d'alba i l'afirmació llampant de curioses i revolucionàries ideologies, com el balearisme o el frikisme (no sabem si són, aquestes, ideologies revolucionàries o reformistes, però sí que són d'allò més divertides) ens han de dur profits i fruits sense mesura, d'una potència que no coneixíem des que Gustavo Bueno va carregar, a l'inici de la guerra d'Iraq, contra (cito) «la viscosa ideologia pacifista de la faràndula socialdemòcrata». Recordem, i admirem, la gesta de Gustavo Bueno, un dels pocs europeus que ha intentat vendre ideologies com el materialisme en els supermercats, com altres hi intenten vendre llet o detergent per a la roba (bruta). (Posats a vendre, Bueno s'ha proposat fins i tot vendre el catoblepas, un animal ideològic que recorda sa llengo baleà i que no tinc temps d'explicar amb detall, però sobre el qual el lector podrà trobar abundant informació a la xarxa).

No podem deixar de banda, en aquesta breu presentació de les ideologies, el pensament triomfant a Itàlia, que alguns simplifiquen com a berlusconisme o mascalzonisme però que el mateix Berlusconi ha presentat amb el breu principi (les ideologies, com més breus més efectives) que «el problema és l'estat». D'aquí a poc, algú podrà proposar la variant que «l'enemic és l'estat», i ja haurem tancat el cercle que ens tornarà a Sacco i Vanzetti i a l'anarquisme més destraler. Trist Bakunin, això sí, escrivint tristament durant anys i alimentant amb la gana milers de pàgines per difondre la ideologia anarquista, que ara el geni de Berlusconi ha sabut condensar en una frase. Només falta, per arrodonir l'anunci que ha fet Esperanza Aguirre, que contactem algun equip de Fórmula-1 perquè dugui al frontal dels cotxes, i dels cascos dels pilots, un visible «Tornen les ideologies».

Què són, les ideologies? Potser algú recordarà que les ideologies són una manera d'ocultar la realitat, d'amagar-la i distorsionar-la perquè ens distraguem mentre algú se n'aprofita, de la nostra distracció. Això és el que mirava de dir Marx fa alguns anys, sense que ningú no li fes cas fins que fa quatre dies les noves fundacions del socialisme, que ara produiran ideologia sota la batuta de l'exministre Caldera, ens ho recordin amb un pròxim i breu curs d'introducció a les ideologies, potser en col·laboració amb la FAES, que també lluita tenaçment perquè tothom tingui alguna ideologia que dur-se a la boca. Perquè avui dia, si vols pensar, el que es diu pensar, t'has d'asseure a alguna fundació, o ser subvencionat per alguna fundació, o com a mínim prendre un cafè en la cafeteria d'alguna fundació, que són dels pocs llocs on encara podem pensar tranquil·lament i esbrinar el debat ideològic. Quina sort que tenim, a Occident, on les fundacions ens assorteixen d'ideologia i els supermercats de queviures, fins i tot amb serveis d'entrega a domicili de pizzes embolicades amb conservadorisme, o viceversa.