Després del contundent treball de la jutgessa San José per a desprestigiar, encara més, la professió per la qual la triaren, ahir va ser la senyora Estaràs -o, el «gran estratega» que l'assessora- que desprestigià l'única professió que se li coneix. Fer de polític, vistes les experiències, deu ser fàcil i a l'abast de qualsevol, però tenir la responsabilitat d'un partit, de la seva imatge i del seu èxit, ja és un poc més difícil i requereix d'un nivell mínim per no fer com les ànneres, que a cada passa la caguen. Ni els més immersos en els temes de salut vivíeu preocupats per la situació de l'anomenat Pacte de Salut. Un pacte proposat pel president Antich en la seva investidura i del qual, si ara no ho record malament, s'havia fet una reunió de tots els partits. Pot ser m'equivoc i són dues, però el contingut i els seus resultats són minsos, per no dir inexistents. No neg l'encert, fins i tot la necessitat, de tenir allò que se'n diu pactes d'estat però, a més de ganes compartides de fer-los, hi ha d'haver temps i el producte s'ho ha de pagar. Deixarem per un altre dia esbrinar, comentar o riure sobre les ganes compartides, el temps que hi pensen dedicar els interlocutors i el producte final que són capaços de parir aquells que no creuen en l'estat i, per tant, poc poden creure en la necessitat real de pactes.
Definitivament, el famós Pacte de Salut no ocupava lloc en l'imaginari col·lectiu i, difícilment, podia ser utilitzat pel Govern per extreure'n rendibilitat política. Idò, ara que es començaven a sospitar estranyes connivències entre els interessos del PP i els del fatxenda Sindicat de Metges, fins al punt de creure que la convocatòria brutal de vaga només es justificava pels interessos de la dreta de crear malestar social, va la senyora Estaràs, es posa ferms al costat seu i amenaça amb l'únic que, en el tema sanitari, podia: el «famosímim» pacte. Després de les rialles, el primer que provoca aquesta acció és una rectificació conceptual: si crèiem saber que els moviments d'aquest sindicat responien a les ordres del PP, ara hem de menjar-nos la nostra opinió i acceptar que és el partit el que es mou segons ordres del sindicat. En veurem de grosses. Quan està a punt de fer-se una vaga que se suposa mala d'entendre i més mala d'acceptar pel comú dels ciutadans, el PP s'hi posa al costat no fos cosa que es repartissin hòsties i a ells no els en tocàs cap. Pur masoquisme polític o pur deute amb un sindicat que els fa l'oposició que ells no encerten a fer, no ho sé. Però sigui per la raó que sigui, qui ha pres la decisió s'ha lluït com estratega i demostra ser un pèssim professional o un menfotista professional, triau.
Parlar de la professionalitat dels que es barallen per penjar-se la medalla d'haver enfonsat la Llei de l'Habitatge encara fa més riure. No només a mi, que la tenc fluixa (la rialla), també a tots els que des del PSOE van fent en la direcció programada de presentar HPO a la ciutadania. Més que una medalla, quan se n'adonin duran un penjoll. Si se n'adonen.
ferranaguilo@ono.com
