Aquests dies m'he assabentat de dues notícies científiques de primer ordre. La primera fa referència a la publicació dels resultats d'una investigació biomèdica que ha aconseguit revelar el mecanisme que empren les cèl·lules de tumor de mama per promoure les metàstasis, és a dir, per escampar-se a altres zones del cos. Les metàstasis són la causa del noranta per cent de les morts per càncer. L'estudi ha estat liderat pel doctor Joan Massagué del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center de Nova York, i ha comptat amb la col·laboració de Roger Gomis, de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona, i de Cristina Nadal, de l'Hospital Clínic de la mateixa ciutat. Es tracta d'un descobriment que posa les bases per, d'aquí a pocs anys, poder salvar la vida a una gran quantitat de dones.
Un altre descobriment de gran transcendència ha estat el que ha fet un grup d'astrofísics del Consell Superior d'Investigacions Científiques liderat pel també català Ignasi Ribas, que ha trobat el planeta extrasolar més semblant a la Terra que es coneix fins al dia d'avui.
El que m'ha cridat l'atenció de tot plegat ha estat que fins que m'han arribat a les mans aquestes notícies, no havia sentiat a parlar mai d'Igansi Ribas i, molt poc, de Joan Massagué. I és que la ciència en general i els científics en particular, no tenen la fama que el correspon per la transcendència de la seva feina dins la nostra vida quotidiana. Hi he pensat moltes vegades, sobre aquest tema, i mai no he arribat a trobar-hi el desllorigador. Com pot ser mai que siguin tan pocs els científics que han aconseguit fer-se un lloc dins la memòria col·lectiva, mentre que tothom coneix els noms, i sovint fins i tot amb qui es colguen, de personatges dels quals resulta difícil ser capaç d'esbrinar-ne qualque mèrit?
És evident que la premsa del cor té molta més tirada que la de divulgació científica, però és ben igual d'evident que el que fan la majoria dels seus protagonistes no afecta ni poc ni gens la nostra vida de cada dia, mentre que la història de la ciència va plena d'avenços que han fet augmentar la nostra esperança de vida, la nostra comoditat, les nostres condicions laborals, la nostra capacitat de transport i de comunicació i ens han proporcionat milers i milers d'invents i descobriments que ens han portat fins allà on som.
Des dels centres escolars intentam fer entendre als nostres alumnes la importància de la ciència, però caldria incrementar-ne els esforços i, al mateix temps, poder comptar amb l'ajuda dels mitjans de comunicació generalistes, que haurien de dedicar més espai i rellevància a les notícies científiques tot comentant-ne la transcendència per a la vida quotidiana de les persones.
Jaume Lladó, professor
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.