Ja fa temps, devers un parell de mesos, que el president Francesc Antich reuní tots els seus consellers per, segons va dir, posar-se tots les piles. Era necessari. No consta, emperò, que se les posassin. O per ventura és que eren defectuoses. Duim prop de deu mesos de legislatura, d'aquí no res un any, amb l'estiu ja a l'horitzó, i comença a ser hora de posar-se no sé si les piles però sí a fer coses tangibles. És ver que hem estat a l'expectativa d'allò què passava a les eleccions generals i és comprensible perquè el resultat era molt important. Ja han passat. Fa un mes. És ver també que no es pot comparar la gestió frenètica de Jaume Matas amb la de Francesc Antich perquè les situacions no tenen res a veure. Un govern format per un únic partit és sempre molt més àgil que no un de coalició. Més encara se nota la diferència si, com és el cas, es tracta d'un govern al qual donen suport vuit partits -que no coalicions ni grups parlamentaris-: PSOE, UM, PSM de Mallorca, PSM de Menorca, Verds de Mallorca, Verds de Menorca, EU i ERC. En aquest cas és molt complicat. Com ja se deixa notar.

Per això Antich, si vol de veres aprofitar la gran oportunitat que el seu partit té en aquests pròxims tres anys, hauria d'imposar-se més. Que no és que no ho hagi fet en alguna ocasió, com demostra el tema de Son Espases, per exemple. Aquella decisió, lògica -com proven els resultats electorals del 9 de març passat a les barriades directament afectades-, va ser presa a principi d'octubre. No ha plogut gaire però ha passat bastant de temps des d'aleshores. No se tracta d'imposar-se perquè sí, sinó amb allò que ell sap, i reconeix, que és vital. No se pot acceptar que hi hagi qui jugui a qui dia passa any empeny, des de la convicció que no li convé massa que el PSOE «faci coses». No se pot acceptar que hi hagi el perill que molts doblers que haurien d'arribar de Madrid puguin no arribar o com a mínim quedar ajornats, per ja veurem quan, perquè únicament hi hagi qui no fa la feina que pertoca: preparar els projectes executius i presentar-los a Madrid.

Tots els condicionants que té el Govern són coneguts i ningú no espera que actuï com si fos d'un sol partit. Però tothom, sobretot els votants de cada un dels partits que el composen, espera que faci coses. Tangibles. Fins ara hem sentit que en farà moltes. I hem sabut que n'ha fet alguna altra, com per exemple l'adquisició del miler d'habitatges recentment presentada: però al respecte alerta, la política social d'habitatge no se pot reduir a salvar els comptes d'uns promotors per molt que l'objectiu ulterior -posar a la venda els habitatges a preus raonables- sigui lloable. El que cal és que el Govern concreti -és a dir, presenti a Madrid els respectius projectes executius: quan, com, què, a on, quant costarà...- tota l'allau de propostes perquè el govern nacional els doti, tal i com s'ha compromès a fer. Encara hi està a temps. Tanmateix, els mesos passen volant i tots els projectes de grans obres que no es concretin dins d'enguany serà impossible que es puguin veure acabades dins d'aquesta legislatura. Cosa que tampoc no ha de ser un objectiu, acabar-les com sigui, perquè el Metro ens recorda com de perillós és fer les coses corrensos. Però sí que és imprescindible que les prolongacions del tren, el tramvia, la reforma de la platja de Palma, acabar alguna fase dels 5.000 pisos protecció oficial i a preu taxat, les millores de les carreteres... estiguin en marxa durant el 2009. Llavors ja se veurà quan s'acaba cada una de les obres, però estant en fase de construcció el ciutadà veurà que en efecte se fan coses tangibles, se generen llocs de feina a la construcció i així l'ambient en general respirarà tranquil·litat. Que és l'objectiu d'Antich. Que hi hagi molta tranquil·litat. Ben pensat. Ara, si passa enguany i dins l'any que ve no s'inicien totes les obres que se diu que s'iniciaran, aleshores començarà a haver-hi nervis i la cosa se pot complicar molt. Al Govern en general i al PSOE en particular. Per això Antich, si de veres vol fer el que diu, per ventura hauria de comprar altres piles. Les de Duracell diuen que van bé i duren, duren, duren...