Supòs que no som l'únic nàufrag enmig d'un mar de dubtes arran de l'actuació de la jutgessa San José. Allà van les meves: pot un imputat justificar la necessitat d'un tractament mèdic des de la seva voluntarietat i sense el diagnòstic pericial dels forenses legalment autoritzats? Com escatirà la jutgessa l'abast de la malaltia si, fins ara, només disposa d'informes de la defensa? Qui s'empara en el famós article 400 de la Llei d'enjudiciament criminal pot triar, lloc, dia i hora per fer les seves voluntàries declaracions o només pot assabentar el jutge que vol declarar i és aquest el que concreta, en la mesura de les disponibilitats personals i tècniques i sempre amb la màxima urgència, les condicions? Pot emparar-se en l'article que regula les declaracions voluntàries aquell que no declara, fent ús del seu dret constitucional? El tracte favorable a l'imputat de dijous passat crea jurisprudència i el podrà reclamar tothom que, per rellevància seva o del seu suposat delicte, sospiti rebombori de mitjans esperant-lo a la porta del jutjat? Quantes declaracions s'han fetes el 2007 (per posar-ho fàcil si qualcú vol contestar) a les 8.30 hores del matí sumant tots els jutjats de Palma? Si l'imputat estableix la seva residència a Madrid, perquè així li passa pel passejat entrecuix, es necessitaran dels reglamentaris exhorts entre jutjats de Palma i de la capital del regne per comunicar-li convocatòries i decisions? Quin temps endarreria les gestions aquest burocràtic i lent procés?
Com veis, l'actuació de la jutgessa a mi m'ha creat molts més dubtes que certeses i encara no els escric tots perquè començ a sentir por que, de tanta discrecionalitat (reconeguda com a dret del jutge o magistrat, segons nota del Degà), a mi no em toqui la part que no em seria tan favorable com al «repentinat» que ens pentinà les butxaques públiques. En el fons, jo no dec compartir cap interès amb qui m'hauria de jutjar, al contrari d'aquesta estranya joint venture entre jutge i jutjat que hem patit contra les pretensions de la premsa. O sigui que millor deixar de fer preguntes perquè per enfonsar la credibilitat de la justícia es basten alguns dels seus representants.
La dubitativa actuació del regidor Grosske en el tema de l'alberg de transeünts de Can Pere Antoni (per parlar només d'aquest cas) ha fet creure a una minúscula però renouera part de la població del Molinar que tota la corporació és igual i que governen temorosos i ràpidament disposats a demostrar que no tenien arguments per dur a terme qualsevol decisió presa. S'equivoquen, i molt, perquè és la batlessa Calvo qui està al capdavant de l'alternativa decidida (que, per cert, ja hauria d'haver resolt l'equip de la senyora Cirer que es presentà a l'electorat com si el palau de congressos disposàs dels terrenys i de les condicions per fer-se). No és el mateix. Els ho dic perquè no perdin el seu temps ni s'esgargamellin davant d'una decisió prou valorada i presa. A més de no aconseguir fer trontollar les conviccions de la batlessa, només aconsegueixen aparèixer com a insolidaris ciutadans incapaços d'allunyar-se de la demagògia quasi xenòfoba de la dreta que els afua.
ferranaguilo@ono.com
