Memòries de Kiev (estiu del 2005)

Estic encara a una terrassa de la plaça Maldam. Estic escoltant pels altaveus asmàtics i cridaners Oh, baby is a wild world. He fet una pausa, he demanat una altra cervesa, encara fa claror, són les sis i mitja, la temperatura refresca i és agradable, la desfilada de pobres que demanen qualsevol cosa és intermitent, un m'acaba de demanar cinquanta-cinc grevnies amb tot d'arguments persuasius, és de fora de Kiev i se n'ha de tornar a Lviv, no beu, no fuma, ha sortit d'un sanatori de tuberculosos; i quan ho deia no he pogut evitar fer-me enrere, ha insistit en un bon anglès, jo li he insistit que me'n vaig demà, que estic arruïnat, que no em queden doblers ni per sopar, i finalment, m'ha dit, veig que no em creus, i jo li he dit ets tu que no em creus. Dos mentiders, cadascú a la seva manera. La desfilada de guapes també continua. Un altre pobre, ara és una vella agitanada i endolada, ah, ai, mi corasson esquinado, cómo me duele el amorrr, Maná? Santana?; sonen els altaveus a tota i la desfilada de guapes que no s'atura. Durant la pausa que he fet he llegit unes pàgines d'unes memòries, l'ABC de Milosz, un parell d'entrades, algunes de terriblement arrogants, una d'interessant sobre les antologies, un altra sobre Swedenborg, la seva influència sobre Balzac a Louis Lambert i sobretot a Seraphita, que segons Milosz la va escriure per a seduir una senyora polonesa, la senyora Hanska, sense resultats; és a dir, el bo de Balzac també escrivia per aconseguir algunes dimensions pragmàtiques de la recepció. Swedenborg, que havia influït son pare de Henry James, i potser també el novel·lista i el seu germà William, el filòsof, sostenia, en relació a l'amor, que els amants, bàsicament monògams continuen al cel -o als cels o als inferns- la seva unió, no platònica, ideal, sinó també física, sota la presència d'àngels exhumans i potents sexualment. Els fadrins troben la seva parella, tots amb la joventut recuperada. És el revers de la teoria renaixentista de la dona angelicata, o de les teories platòniques de la contemplació. Per a ser protestant i místic, Swedenborg sembla un yihadista suïcida.