Quan un opinador ha de matisar un article és que s'ha equivocat en el contingut o en la manera d'explicar-ho. No menys que als altres que no es mostren cada dia des de les pàgines d'un diari, a mi em costa matisar l'opinió però no m'hi neg encara que hagi de reconèixer equivocacions. Pel que m'ha plogut a sobre des que vaig escriure contra la nova vaga de metges és evident que no em vaig explicar amb claredat. Som usuari militant del servei públic de salut i, des del concepte d'igualtat, no entenc la necessitat d'altre llevat del que afecta al caprici. L'experiència m'obliga a la gratitud sincera cap als professionals -no solament metges- que m'he topat en moments delicats on no compten només els coneixements, sobradament demostrats, sinó també el tracte i la dedicació. És per això que em doldria agreujar el col·lectiu, que com a tal no ho mereix, quan manifestava el doble joc, el descarat partidisme polític i la poca professionalitat d'un reduït però renouer grup. Dissortadament, la política comunicativa de la Conselleria de Salut va a remolc dels fets i lliura a l'opinió pública la informació amb comptagotes i inexplicable tardança. Perquè és aquesta informació, la que coneguérem ahir pels diaris, la que confirma les ganes de gresca del Sindicat Metge i els pocs arguments que ofereixen per convocar una vaga que ens té, i ho repetiré altra vegada, als ciutadans, com a hostatges.
L'exemple de la negativa sindical, amb vergonyós suport de CCOO i d'UGT (què fan manifestant-se contra el progrés sociosanitari i junt a velles glòries del conservadurisme caduc?), a la reconversió de l'Hospital General n'és el més vistós exemple. Quins arguments aporten? Quina consideració a la població demostren quan posen els interessos particulars d'uns pocs professionals (?) als col·lectius? Però l'exemple de l'oposició a la reconversió no és l'únic. Tal vegada, i dic tal vegada perquè és difícil fer un rànquing objectiu de malifetes, l'exigència d'aquest grup corporatiu de convertir automàticament els interins en funcionaris sigui el més escandalós xantatge en la demanda d'unes lleis a mida. O no saben que la llei no ho permet? No els basta amb les garanties ofertes per la Conselleria de no deixar ningú sense feina (cosa que no ha passat amb cap altre col·lectiu d'interins) ni, un altre escandalós exemple, amb el pacte que tots els altres sindicats signaren amb el Govern sobre el col·lectiu dels MIR. Sembla prou clar que volen més perquè el que no volen és aquest govern que ha desplaçat els seus amics i benefactors.
Debatre sobre sous és complicat. Qui està ben pagat? Qui no creu merèixer guanyar més? Lluny de mi la intenció de voler metges mal pagats. Però de demanar millores a no ser suficient qualsevol proposta encara que els situï per sobre de la mitjana de les altres comunitats, hi ha una substanciosa diferència. Sobretot si fins al canvi de color en la Conselleria ningú no remugà pel preu de les hores de guàrdia, per exemple. O, si se sap d'un alliberat sindical que, a més de cobrar el sou que li correspondria com a metge, fins ara ha fet guàrdies per a completar-lo sense remugar pel preu. Devia ser suficient...
ferranaguilo@ono.com
