Aquests dies ens han arribat diverses notícies sobre premis culturals atorgats a illencs. El novel·lista pobler Melcior Comes ha obtingut el premi Josep Pla amb la seva novel·la La batalla de Walter Stamm, l'escriptor santanyiner Antoni Vidal Ferrando ha estat guardonat amb el premi de la Crítica Serra d'Or per l'obra L'illa dels dòlmens i el grup musical Antònia Font ha assolit el premi de la Música al millor àlbum de pop per Coser i Cantar.

El que a mi m'ha cridat l'atenció d'aquesta catefa de guardons és la seva diversitat i transcendència, cosa que em fa pensar amb la bona salut de la creació cultural en català a Mallorca. Per una part tenim veterans que segueixen treballant i mostrant que la seva capacitat creativa no tan sols es manté, sinó que segueix una línia ascendent, tal és el cas de Vidal Ferrando. Mentre, per altra part, tenim joves talents que, pocs anys després d'haver començat la seva carrera ja han aconseguit escriure el seu nom dins els manuals de literatura catalana, com fa Melcior Comes. Finalment, els Antònia Font amb un estil personal, fresc i innovador aconsegueixen, cantant en català, superar els grans tòtems del pop espanyol i dur aquest important premi cap a Mallorca.

Tot plegat ens dóna una idea de fortalesa, normalitat i internacionalitat de la nostra cultura. Podem triomfar i podem exportar cultura sense abandonar la nostra llengua i la nostra idiosincràsia, quelcom que des de certs àmbits pseudointel·lectuals espanyols ens volen fer creure que és impossible.

És més, jo diria que la nostra és una cultura molt més oberta i amb molta més capacitat d'enamorar que no d'altres més, diguem-ne, oficials. Un exemple clar d'això mateix seria Najat El Hachmi, l'escriptora vigatana d'origen amazic que, també, fa poc, ha guanyat un altre premi literari, el prestigiós Ramon Llull, amb la seva novel·la L'últim patriarca. Najat, que va néixer a Nador i va emigrar cap a Catalunya de ben petita, ha estat capaç, no tan sols d'integrar-se al seu país d'acollida sense perdre les seves arrels, sinó, inclús, arribar a guanyar-hi un premi literari.

És evident que, davant aquestes realitats, cauen pel seu propi pes els qualificatius de tancada, prescindible i xereca que dia sí i l'altre també rep la nostra cultura per part dels qui, amb un orgullós complex de superioritat, diuen pertànyer a una que és oberta, internacional i prestigiosa.