He rebut diversos correus arran de l'article d'ahir sobre la nova vaga de metges. Em matisen opinions i m'ofereixen diferents punts de vista tan importants per mi que he decidit deixar-los uns dies en guaret per assimilar tota la informació rebuda i ajustar, en la mesura del possible, l'opinió per a un nou article. Esper que no es molestin si em torb uns dies a tornar al tema però el que tots ens hi jugam quan parlam del servei de salut em sembla que té una transcendència cabdal. Intentaré no atiar focs inútils i que només serveixen per menystenir un dels importants pilars de l'estat.

Perquè afeblir l'estat s'ha convertit en el principal objectiu d'aquells que no hi creuen, tal com ens recordava Umberto Eco en una entrevista (Guillem Frontera ja s'hi referí fa uns dies). Fa feredat trobar-se a les portades d'alguns diaris magnificades notícies sobre errors judicials, per no parlar de la vergonyosa campanya contra la sanitat pública que duia implícita l'enfilall de reportatges contra les cures pal·liatives de l'hospital de Leganés o, sense anar massa lluny, el desprestigi cap als serveis socials que eixamoren algunes opinions sobre la reubicació de l'alberg per transeünts de Can Pere Antoni. Sabem que és un objectiu clar de gent com Berlusconi, a Itàlia, i dels neocons de pa amb fonteta que pul·lulen per aquí. Desprestigien l'estat, prometen reduccions d'imposts coherents amb la inutilitat dels serveis públics que ajuden a empitjorar i promouen l'individualisme més ferotge que faciliti els seus desitjos de poder i la desmesurada cobdícia dels que fan negoci allà on l'estat fracassa. Cada dia hi ha errors i molts d'ells són greus i suposen vides humanes. Però només els errors que afecten serveis públics mereixen el desplegament informatiu d'aquells que no creuen en l'estat. És curiós, però cap dels apologistes de la perfecció suportarien ser avaluats des d'aquesta premissa. És clar que els jutges s'equivoquen però no més que els periodistes i ningú no qüestiona col·lectivament la nostra feina. O els llanterners o els mecànics de cotxes... i molt menys que els inversors borsaris, que s'equivoquen sovint i amb conseqüències desastroses per als seus clients. Idò, per què aquest atac frontal a la justícia, per què extrapolar errors fins a fer-los aparèixer com a habituals als ulls de la ciutadania? Directament, perquè els que ho fan no creuen en l'estat, no el volen, que molesta als seus interessos. Indirectament, perquè és la justícia l'encarregada final de posar fre a la seva cobdícia.

A aquestes altures, negar que l'Administració de Justícia a Espanya té serioses mancances humanes i materials és impossible. Però no és just desprestigiar-la fins al punt de no voler reconèixer que funciona raonablement bé i que, gràcies a la bona feina de molts dels seus funcionaris, surt endavant malgrat les mancances que cap govern sembla voler afrontar seriosament. És hora d'exigir més recursos i més reconeixement per als professionals perquè és una qüestió inajornable (i la inexplicable actitud del ministre Bermejo en la vaga dels funcionaris no ajuda, sinó tot el contrari) però també és el moment de treure pit per una de les potes, per molt abandonada i corcada que estigui, de l'estat del benestar; és a dir, del nostre benestar.