Antich està aconseguint fer realitat la seva promesa d'oferir pisos de protecció oficial als ciutadans que més ho necessiten. Per diferents fórmules, inclosa la d'aquirir habitatges ja construïts i que tenien una sortida difícil a curt termini en el mercat lliure a causa de l'alentiment econòmic, l'Executiu progressista comença a fer realitat la seva política social. Ara és el moment d'avançar en aquesta direcció clau des d'una praxi d'esquerres. Durant els darres anys s'ha construït moltíssim mentre els preus dels pisos no feien res més que pujar. El mateix es pot dir del sòl urbanitzable, que estava assolint valoracions que fregaven l'escàndol. Havia arribat l'hora d'actuar per tres motius fonamentals. El primer és la gran quantitat de ciutadans que aquests darrers anys havien quedat fora del mercat immobiliari i que necessitaven el suport institucional. El segon és ajudar uns promotors que es llançaren a construir en excés i en poc temps. I el tercer, que és d'una gran importància, implica poder oferir uns béns a un preu més baix que els d'un mercat embogit. Això implica que els pisos protegits poden actuar de mesura correctora dels preus del mercat lliure i ajudar a reequilibrar el mercat per a tots els ciutadans. Es tracta d'una forta inversió pública, però també de la constatació que la política progressista es fa sentir amb força a les Balears, acostumades durant dècades i amb l'excepció del 1999-2003 a una manera de fer política en què l'especulació i sovint la pilotada urbanística ha prevalgut per sobre d'altres consideracions. Ara arriba l'hora del reequilibri i de perfilar un futur en el qual la construcció ha de partir de la coherència, del coneixement real del mercat i d'un caire social que no hauria de perdre mai.