Carlitos Delgado és un home de pensaments elevats. Si no cantusseja l'Oriamendi filosofa entorn de l'origen de la llengua balear (sa llengo baleà, segons la seva grafia). Abomina de la vulgaritat. Ara mateix s'ha sentit impel·lit a reconduir el debat públic, encallat en històries de calçotets, cap a qüestions lingüístiques. Tocant aquest aspecte, jo som com ell. Mirem al cim: elevem l'esperit tan amunt com un globus de fira. Tanmateix, no ens hem de desmarcar de la realitat. Els assumptes de la pela reclamen, de tant en tant, un cert protagonisme i els l'hem de concedir. De sa llengo baleà en podem parlar tot l'any, sobretot quan ens trobem fent tertúlia i s'acaben els acudits de Lepe. En canvi, hi ha temes escabrosos que alguns bergants amagaven sota les faldes de Madò Catalina i que reclamen l'atenció de tothom. Em refereixo a les coses de Rodrigo de Santos o a les de Viñals que fan que els ciutadans mirem Cort com si es tractés del magatzem d'en Castellitxo. El Partit Popular ha patit una minva de credibilitat espectacular, de manera que en el congrés regional, provincial o autonòmic (ignoro com anomenen la pèrdua de temps que suposen aquestes costellades) hi haurà coses de què parlar. No oblidem que la fuita d'en Jaumet de les Rambles cap als Estats Units per a demanar aixopluc als arapahoes, encara no ha estat debatuda (ni digerida) pel conservadorisme balear. D'altra banda, encara no s'han valorat alguns dels projectes faraònics d'aquesta còpia mal feta de Tachito Somoza que va ésser Matas, com poden ésser el metro o la destrucció de la Real. I ens trobem en un moment de canvi. La dreta balear (o baleà, Carlitos?) ha estat titllada de maurista (és a dir, d'avorrida i fenícia), de primoriverista, de cedista, de franquista. Així i tot, tenia una certa aurèola de prestigi carrincló. Fins ara no se l'havia relacionada amb els baixos fons. A ningú no se li hauria ocorregut pensar que alguns dels seus membres més significatius fan els negocis a ses Enramades. I els hi fan. I vull pensar que Carlitos Delgado ho sap, tot i que s'ha de dir que s'ha envoltat d'un equip d'assessors tan inútil com nombrós. A posta, partint del pressupòsit que sap de quin peu coixeja el seu partit, el fet que posi, de cara al Congrés, un tema més antic que l'organdí per davant d'altres que puden i que deixen en entredit l'ètica de molta de gent, demostra que aquest aspirant a alferes de Lluc (ja ho saps, Carlitos: prietas las filas, recias marciales, nuestras escuadras van...!) du les sabates girades de peu. Tot allò que ha dit, per tant, té únicament un valor anecdòtic que provoca, entre els ciutadans, més burla que preocupació. Tanmateix, deixa enlaire un interrogant que molts voldríem veure contestat. Carlitos Delgado ha pretès escampar murta per distreure'ns d'altres temes que fan malbé la imatge del Partit Popular? Potser. Però, si és així, a qui ha beneficiat? Ni als seus. Sa llego baleá desprestigia. És una bandera esfilagarsada i fora d'ús, que no suscita interès ni entre els caçadors de mòpies.