La meitat dels italians votarien ara mateix Berlusconi. Aquest detritus moral de la corrupció té un munt de causes pendents amb la Justícia. Juan Cruz, en una entrevista d'aquelles que fan goig -un banquet periodístic-, parla d'aquesta qüestió amb Umberto Eco (El país). L'escriptor italià dóna unes claus de gran utilitat per entendre no sols el seu país, sinó unes tendències generals en la política dels països moderns i avançats. La primera d'aquestes claus es dedueix de les paraules següents: «Berlusconi ha aconseguit instaurar un tipus de poder fonamentat en la desconfiança en la magistratura i la justícia (...) Va poder arribar al Govern atacant les forces de l'ordre, estimulant els instints més baixos dels italians». I, a la pregunta de «I per què guanya Berlusconi?», Umberto Eco encara hi afegeix una altra raó: «Perquè diu que no s'han de pagar imposts! Ell fomenta la manca de sentit de l'Estat perquè no el té». En la campanya de les darreres eleccions, el candidat per Unitat, Pere Sampol, va quedar sol en l'intent de fomentar el sentit de l'Estat, contra el qual lluitaven desaforadament els candidats dels partits d'implantació estatal: Rodríguez Zapatero o Mariano Rajoy convertiren el procés electoral en una tómbola, tom-tom-tómbola. La idea era reduir imposts, tornar-ne una part, fer rebaixes, etc., de manera que els imposts es presentaven com l'expressió terrenal de les forces diabòliques enfollides contra la felicitat humana. Aquesta estratègia causa uns efectes demolidors en el sentit de l'Estat, un sentit que, aquí, encara està per crear. Abans que la gent arribi a dir, amb la convicció amb què ho recorden els ciutadans nord-americans, allò de «jo pag els meus imposts», com a premissa insubstituïble per exigir el compliment del contracte social, ja presentam els imposts com a enemic a batre. Una cosa és que, en un país on la corrupció ha esdevengut una segona religió, sigui difícil injectar a la societat la convicció que «Hisenda som tots»; i l'altra és que els principals polítics de l'Estat es presentin com els nostres croats en la destrucció de les fortaleses on es parapeta la hisenda pública. D'altra banda, l'actitud del PP i la dels seus mitjans més propers, com l'emissora de la Conferència Episcopal, en relació a la dita teoria de la conspiració, és una maniobra de desprestigi de les forces de l'ordre i de l'Administració de Justícia, maniobra en la qual s'han volgut destruir -amb èxits parcials, però substantius- alguns materials imprescindibles per a la consolidació del sistema democràtic. Umberto Eco parla d'Espanya amb gran simpatia i benvolença cordial, i possiblement per un sentit inoportú de l'elegància no entra en l'evolució espanyola de les qüestions que han menat Itàlia a un caos polític pesarós. Diu que Zapatero és simpàtic i que per això s'alegra que hagi guanyat les eleccions. És simpàtic? Segurament. Sobretot quan ens diu que, si guanya, ens tocaran 400 euros a la tómbola.