Una vegada que les eleccions generals passades han refermat que a Balears el que es disputa a les urnes -autonòmiques, locals i nacionals- és si dreta o esquerra, el PSOE és el partit que té la màxima responsabilitat durant els pròxims tres anys. La responsabilitat de no decebre els votants progressistes de la regió, que se suposa que el que volen és que el 2011 no torni el PP a tenir majoria absoluta ni que estigui en condicions de pactar amb UM. Dit d'altra manera: que només sigui possible una nova coalició del PSOE amb els minoritaris.
La situació de la qual parteixen els socialistes és immillorable. La més bona de tota la seva història. Per tant, només ells seran els responsables de saber aprofitar-la o de fer-la malbé. En els pròxims congressos regional, insulars i local de Palma començaran a demostrar si són capaços o no de fer front al repte que tenen plantejat. Que és créixer per acotar el màxim possible el PP. Ho intentaran a través de la gestió política tranquil·la i moderada. Tal com s'ha pogut tastar una mica en aquests primers mesos. En aquest sentit ha estat molt important el resultat del 9 de març perquè ha reafirmat que els ciutadans no voten en funció de les dèries ideològiques d'unes minories sinó en funció d'interessos més lògics i socialment acceptats, bàsicament allò dit abans: o dreta o esquerra. I ara els dirigents del PSOE n'estan convençuts, d'això, cosa que no tenien gaire clar abans. S'ha demostrat sobretot a les barriades d'Establiments i del Secar de la Real. Ja saben, on s'hi fa afortunadament l'Hospital de Son Espases que tanta suposada oposició «popular» provocà en el passat i que gràcies a Francesc Antich no s'aturà, decisió suposadament suïcida que li havia de reportar a les urnes mals catastròfics, al PSOE. Doncs bé: PSOE, 1.700 vots; PP, 1.466; Unitat, 179; EU-Verds, 102. Queda clar, no? Ben clar ho té Antich i el PSOE. Com és natural. A la fi els socialistes pareixen llevar-se de sobre els inconvenients excessos verbals -perquè, per altra banda, mai no passaren de ser això- i les pors cap als més cridaners. Ara saben que han de governar per a les persones, pels ciutadans, i no pels «països». I que no se digui que és el mateix, perquè ho pot ser però també pot no ser-ho. Perquè quantes vegades s'ha sentit i llegit que el PSOE anava en contra del «país» per no aturar Son Espases? Doncs queda clar que en aquest cas, com en tants d'altres, sovint els qui parlen de «país» no ho fan en benefici d'allò que volen el comú dels ciutadans.
Aquesta estratègia de moderació socialista és intel·ligent. Però no basta. Caldrà que l'eix Antich-Francina Armengol-Aina Calvo s'activi i sigui capaç de complementar esforços per fer créixer el partit, amb un altre objectiu complementari. Perquè sense un acord dels tres, el creixement a Mallorca serà impossible. I sense créixer a Mallorca -a la resta d'illes, amb excepció de la petita Formentera, difícilment podrà augmentar més- anirà a les eleccions de 2011 com sempre. O sigui a cara o creu. Resant perquè el PP no tregui majoria absoluta i que, llavors, UM li permeti governar, i si és així pagant un alt preu en forma de territoris als quals el PSOE no hi pot entrar, cosa que no només és injusta i vergonyosa sinó molt perillosa per als interessos socialistes. Per tant, l'estratègia de creixement del PSOE no només pot ser la d'acotar el PP. També, encara que mai no ho podrà dir en públic ni en privat, ni tan sols volen que se noti, necessàriament haurà de procurar aprofitar la seva moderació per acotar UM i, com ha demostrat el 9 de març, poder xuclar vots d'aquesta banda. No tants com fa quatre setmanes, naturalment, però sí els suficients com perquè UM no creixi i, si pot ser, que ho és atès el resultat del 27 de maig, perdi un diputat. Com que els que formen el Bloc és molt probable que -junts o per separat- continuïn intensificant el seu declivi, el PSOE només pot tenir la certesa de continuar governant el 2011 si acota UM. Miquel Nadal ho ha fet saber aquests darrers mesos. I el PSOE n'ha pres nota. Pareix.
