Les subprime s'han posat de moda. Ja saben: aquests paquets d'hipoteques-fems que s'han generat als Estats Units, s'han venudes a preus importants i bancs de tot el món han adquirit. Però amb l'esclat de la crisi financera, resulta que ara totes les entitats bancàries tenen por de comprar determinats productes financers per temor que, casualment, tenguin aquestes subprime, que han esdevingut inversions de difícil recuperació. Amb d'altres paraules: es té pavor que, enmig d'una cadena de compres, aparesqui la contaminació d'un actiu que és impossible tornar-lo a vendre.

La situació és traslladable a algunes de les situacions que està vivint el PP en aquests moments a Balears. Tocats pels resultats del passat maig, tornats a tocar la línia de flotació amb els del març d'enguany i literalment envoltats i arraconats per escàndols de tota mena, el vaixell del PP es troba amb la proa esfonsant-se. Talment un nou Titanic: que mai es podia anar en orris, però que sucumbí víctima de la mateixa supèrbia de la tecnologia. Però el problema per al PP encara no ha finit: en tot aquest discurs edulcorant de n'Estaràs de renovació i canvi, sorgirà alguna nova subprime amagada? Algun element contaminant que navega al voltant dels arguments de sorgir de les cendres? No ho sabem. Però no seria descartable. Encara no encertam a endevinar com és possible que un candidat que perd unes eleccions amb gairebé el 47 per cent dels sufragis, que s'ha fet un casal meravellós per viure, i que mantenia teòricament les regnes del partit, se'n vagi a la correcuita als Estats Units per fer no sabem ben bé què. Hi ha informacions que contaminen i que desconeixem?

Recordin: la subprime és un producte financer. Però, dins el PP, la subprime, té noms i cognoms?