Deu anys de viagra i ja se'ns ha fet familiar la seva blavosa màgia. Incorporam medicaments a la nostra quotidianitat amb una naturalitat que renega de tots els espants que generen les novetats. Parlar de la píndola anticonceptiva, que va ser una revolució superior, ha esdevengut una conversa quasi científica sobre dosis i formats mentre que ha perdut absolutament el seu caràcter trencador, l'afronta a una sexualitat reproductiva i beneïda pels poders que s'imposava des de les trones i les medalles a la natalitat. Ni tots els metges la receptaven ni totes les dones que la prenien ho confessaven obertament. De fet, un estri tan senzill com el preservatiu generava mirades censores cap a l'atrevit a comprar-los i es demanaven en veu baixa en les farmàcies. I no a totes, que fins fa menys de dues dècades, en un poble de l'interior que disposava d'una sola farmàcia, l'apotecari es negava a vendre'l i obligava a una excursió al poble veí per a conhortar lúbriques passions sense el risc al bombo no desitjat. S'accelera exponencialment la velocitat d'assimilació de novetats i la píndola «ereccionadora» circula amb absoluta normalitat fins i tot en el vocabulari. Els correus electrònics van farcits de propostes de viagra a l'engròs. Píndoles que, com tot el que té èxit, han estat copiades de mil maneres i no totes legals. El que aparegué com a producte destinat, principalment, a una franja d'edat major i amb més problemes teòrics per a l'erecció, ha esdevengut remei de xoc per a bauxes juvenils carregades de pastilles quasi narcotitzants. Com s'ha demostrat, el cap de dalt no governa quan el de baix s'engalaverna. Els diccionaris ofereixen dues accepcions per engalavernar, ambdues igualment vàlides. La primera seria la de privar una cosa del seu moviment propi o normal. La segona, enravenar-se o enredar-se. La popular dita serveix per a totes les accepcions i la miraculosa píndola ha posat remei a l'engalavernada que més preocupa, la que priva la «cosa» del seus moviment normal. Molts d'anys i moltes desinhibides rialles.

He sentit algunes veus de dins el PP que fan unes anàlisis molt estranyes de la pèrdua del poder en les Balears. No van més enllà de dir que no han sabut vendre el seu missatge i que el PSOE arreplegà tot el vot de l'extrema esquerra que, traduït al llenguatge del subconscient vol dir: no tenim premsa afí, la que hi ha està farcida d'enemics i els socialistes estan endeutats amb els radicals. Si els conhorta i els deixa dormir més tranquils, no seré jo qui els desfaci la festa però s'haurien de fer mirar. Per començar, i per no desfer-los tot el castell de naips emmirallats, que comencin a pensar que ells arrepleguen tota la dreta, des de l'extrema al centre, i que pateixen del mateix problema que creuen detectar en l'adversari i que l'altra causa, l'error en la comunicació, és perquè no hi ha manera de comunicar una imatge clara quan no es té. Ells voldrien que el focus d'atenció es fixàs en el centre liberal però la notícia sorgeix en els dretans irreductibles, en els bisbes militants, en tantes coses que no agraden a la majoria que difícilment podran aconseguir-la. Però si no ho volen analitzar....

ferranaguilo@ono.com