Res de nou sota el sol. L'eufòria dels dos darrerss lustres s'havia d'aturar de qualque manera. Els preus dels pisos havien assolit nivells altíssims (els actuals) i la llei de l'oferta i la demanda havia d'imposar el seu enorme poder. Ara es ven molt menys, però els preus no baixen, senyal clar que no ens trobam, de moment, davant d'una crisi sinó d'un encalentiment desfermat. La situació és preocupant, però no greu si es pot suplir l'actual fre a la construcció amb inversions públiques. A més, promotors i constructors n'han après molt. Ara no rebaixen preus i fins i tot comencen les obres per tot allà on tenen llicències aconseguides en els darrers anys de l'alegria. Acumulen estoc, esperen... Comprenen que el sistema econòmic actual està a prova d'ensurts. Ho aguanta tot excepte que els preus arribin a nivells de bogeria. La lliçó de l'11-S roman viva. Aquell dia, i els següents, semblava que s'enfonsava el món. Però al cap d'uns mesos tornà l'optimisme, fins i tot barrejat amb tambors de guerra. La gent ja no es creu la paraula «crisi». Per això no hi ha crisi.