De la hipocresia de la dreta, no cal parlar-ne gaire: basta deixar que parlin ells i que es mostrin sorpresos pel que tothom sabia, i pos a la senyora Cirer escabellada per les nits boges del seu segon en el govern de Cort d'exemple. És un exemple cridaner, de portada de tots els diaris i de tema de totes les converses (Anècdota succeïda en la processó de dimecres passat just davant de Santa Creu. Un marginat saturat d'alcohol cridava improperis mentre l'educada Policia Local li recomanava respectuós silenci. De sobte, d'entre els crits etílics sorgeix la frase «son todos unos maricones», probablement referida a qualsevol cosa menys al tema d'actualitat. Unes mudades senyores, devotes assistents a la processó, mormolen: «tothom parla del mateix»). Però hi ha hipocresies a balquena i tot el referit al projecte del Palau de Congressos eixamora o manca de memòria o doble moral. Quan el nou govern de la senyora Calvo accedí a la batlia no hi havia ni els terrenys on suposadament s'alçarà el palau ni, evidentment, projecte de rehubicació dels imprescindibles serveis que ofereix l'alberg de transeünts de Can Pere Antoni. Ells anaven pel món «a lo Matas» mostrant maquetes i muntatges fotogràfics sense més base sòlida que la confirmació del negoci particular que el projecte generava. Ara són els primers a queixar-se de la poca eficàcia del departament del senyor Grosske en el tema de la substitució del servei social que ofereix l'alberg.
Tenen raó però la prudència els recomanaria un expectant silenci. Idò no. Venga posar pals a les rodes en un tema que ja haurien d'haver deixat resolt. Cert que les anades i tornades del regidor d'EU en aquest tema són males de pair. La norma sembla que ha estat la improvisació de solucions sense merèixer aquest qualificatiu perquè només són ocurrències. Una solució, quan arriba a l'opinió pública, ha d'haver estat avaluada en tots els seus aspectes i assumit políticament que no hi ha decisió institucional que deixi tothom content. Governar és això: testar els pros i els contres, decidir la solució menys dolenta i dur-la a terme amb convicció. L'opció de l'Hotel Mónaco semblava decidida. Semblava, però no s'havien avaluat els aspectes negatius ni assumit el cost que provocaven. Pel que es veu, han decidit levitar per la por de trepitjar qualque cosa si caminen. Tres quarts del mateix succeí amb la residència de Son Roqueta i succeirà a qualsevol altra alternativa es proposi. La ciutadania, que sol demandar serveis sempre i quan no els provoquin la més mínima molèstia, ja coneix de la debilitat de la regidoria i s'hi enfrontarà tot d'una que vegin la possibilitat de tenir els «molestos pobres» de veïnat. Som així, s'ha de reconèixer. Com s'ha de saber que el temps cura totes les ferides, especialment si no hi ha mala fe. Enrocats fins al punt de pensar en barracons prefabricats, hem arribat a un punt d'inoperància sospitosa que fa sortir a la batlessa i regidora d'Urbanisme -per si no fos poc- a parlar de solucions d'un departament d'un altre regidor i, fins i tot, d'un altre partit. Quan apareix ella, en un tema d'altre departament, és que qualque cosa ha fallat. I falla.
ferranaguilo@ono.com
