algo de nubes
  • Màx: 29°
  • Mín: 21°
21°

Silencis porucs

Podem creure que la claredat de la situació és el que manté estranyament callats tots els partits en el cas Rodrigo de Santos. Quan un fet és tan evident, les proves tan definidores i, fins i tot, el subjecte ha confessat més o menys les seves transgressions legals, queda poc a dir-ne. Desapareix el morbo del dubte i el partit afectat per la poma podrida ni intenta articular una defensa creïble. Aleshores, ja no hi ha joc polític? Amb la confessió s'acaba el debat sobre qui ens mana i com ho fa? O és el tema de l'homosexualitat descoberta el que provoca timideses que d'altra manera són desconegudes? No pot ser que la prevenció davant d'un ventilador que buidi els armaris d'homes de doble vida sexual generi aquest silenci aclaparador. Si aquest fos el motiu del desconegut comportament dels adversaris polítics, seríem al davant de la més vergonyosa por respecte de l'encara més vergonyosa intromissió en la vida privada dels ciutadans, amb càrrec polític o sense. No em vull creure que el silenci pasqual regnant és el preludi de l'aparició de llistes rosa. Ni la nostra societat és així, per sort, ni la lluita partidista s'ha fet mai sobre aquests fets i ara no hi ha motius per canviar-la. Al contrari de les piadoses veus que ara demanen silenci sobre la vida privada de qui va fotre mà al calaix mentre no fa gaire aplaudien amb les orelles que es ventilassin les bauxes del socialista Roldán, jo no deman silenci sobre la vida pública dels nostres polítics, però exigesc respecte per allò que només afecta la seva intimitat. Que a un polític li agradin els homes tant o més que les dones no és un tema per a debat, però que la doble vida, sexe i cocaïna a lloure sigui una debilitat coneguda per aquells que poden usar-la per a la coacció i el xantatge, és una sospita alarmant que no es pot amagar al darrera de consideracions de tipus psiquiàtric ni d'apel·lacions a la defensa dels fills menors. Per això no entenc el silenci general ni puc compartir complicitats que a tots ens afecten.

No m'escabella saber que els nostres dirigents tenen debilitats com la resta de ciutadans. M'aterreix intuir que els poderosos àvids de favors les utilitzin en benefici propi i en aquest fet hi deposit les sospites de tan estrany silenci. No es tracta que cada formació política faci un manifest públic sobre la sexualitat dels seus, que no ens interessa el més mínim, sinó que amb la denúncia ferma del cas ens demostrin que són lluny dels possibles xantatges i que no els temen. Esperar assumpcions de responsabilitat política per part d'aquells que ens imposaren el presumpte delinqüent en les seves llistes electorals és una espera inútil: ja hem vist com se'n desfà del mort la principal responsable, la senyora Cirer, aquella que apareixia en els cartells electorals perquè la gent la votàs amb tot el seu equip, De Santos inclòs. Aquells que la votaren tenen motius per a sentir-se traïts. Jo vull que els altres em demostrin que no tenen por i que posen la mà al foc pels seus allunyats de qualsevol possible xantatge.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.