Després del fracàs d'Unitat UM comença a mirar el futur seriosament. L'excursió va anar tal i com Maria Antònia Munar i Bartomeu Vicens, entre d'altres, volien que anàs. «Ha servit per demostrar a alguns dels nostres la necessitat de ser pragmàtics», deia uns del dos en el Parlament el dimarts després de les eleccions. Venia a dir que havia estat una mena de ritus iniciàtic en la política de veres, per a aquests dels seus, i que més val així: un dolorós tràngol anecdòtic i després a posar-se a fer feina seriosament. Sense més experiment ni excursions. Al cap i la fi per a UM les eleccions generals sempre han estat territori hostil, a les quals hi feia un 2% dels vots. Així que si Unitat li servia per donar una lliçó als seus nacionalistes, i, de passada, li permetia no gastar gaire en la campanya, doncs perfecte. I perfecte li ha sortit. Un dels que més empenyeren Unitat, en les reunions informals d'amics de l'estiu passat, va ser el diputat d'UM Josep Melià, el qual reconeixia en el seu article d'aquest diari, publicat el dijous passat, que la unitat nacionalista no serà possible per al 2011. I és que una cosa són les excursions i una altra de molt diferent allò que és el menjar, que, com se sap, amb això no s'hi juga. Per tant UM concorrerà a les eleccions autonòmiques d'aquí a tres anys en solitari. Com sempre, amb l'excepció de 1991 i que a punt va estar de costar-li l'existència.

I com que UM és un partit que sap destriar perfectament entre el que és seriós i el que no, anirà sola a les eleccions però a més i abans haurà de resoldre l'embolic que té muntat en el seu si. El congrés de desembre passat no es va resoldre bé. El president, Miquel Nadal, ha protagonitzat diversos episodis a l'últim mes que han deixat bocabadats a propis i aliens. Desmarcament histèric a Palma, cercar les pessigolles a Francina Armengol al Consell i donar un ultimàtum públic a Francesc Antich per la futura llei d'habitatge. A més d'anar-se'n d'excursió "aquesta sí, de veres" amb la seva avioneta amb Catalina Cirer a Menorca, a dinar i xerrar una mica de tot, segons digueren. Pareix com si Nadal volgués forçar una forma de fer política a l'estil de Maria Antònia Munar, però sense ser ella i, encara molt pitjor per als interessos d'UM, sense adonar-se'n de la debilitat relativa en què està. Perquè hores d'ara UM senzillament no té la capacitat que tenia durant el Pacte de Progrés. La conjuntura actual és molt diferent. Perquè el PSOE està molt reforçat i els líders socialistes no són com eren abans. Per exemple, en el Consell, si li segueixen cercant les pessigolles a n'Armengol, les hi trobaran, però no riurà, la d'Inca. Fa l'efecte que res li agradaria més que la posassin entre l'espasa i la paret. Qualcú se menjaria l'espasa i se quedaria sense paret. O què dir de Palma, a on Aina Calvo ha fet saber clarament que no passarà per on Nadal vol que passi i que si ell estira més i més la corda, serà ella la que la talli i a veure què passaria. I ho farà, si arriba el cas. I no passaria res. Com en el Consell. Res no passaria. Perquè UM no té capacitat de forçar una moció de censura enlloc, perquè sap que seria el seu fi. I en el Parlament UM és Maria Antònia Munar, Bartomeu Vicens i Josep Melià. I per molt que se digui que el partit està unit i que els diputats estan a les ordres i tal i qual, la realitat és que sobre els escons qui mana és qui els ocupa. No arribarà el cas de l'espectacle de diputats per una banda i la prefectura d'UM per una altra, però Francesc Antich, per si un cas, també ja ha fet saber que traurà endavant la llei d'habitatge, sí o sí. El repte, doncs, que té plantejat UM és el d'arreglar aquesta estranya situació del seu liderat intern que ningú no arriba a percebre. I això, per a un partit tan petit, és tremendament perillós. Perquè si arriba d'aquesta manera a la recta final cap al 2011, se li complicarà molt l'existència. Fa la sensació que necessita urgentment, més que una excursió, un retiro espiritual dels seus dirigents, formals i de veres, per aclarir-se.