«Ets de dretes i no saps». Amb aquest títol tan subtil, Josep Martí acaba de publicar una obra atractiva des de molts punts de vista. La tesi del llibre, pel que hem pogut saber, sosté que a Catalunya la gent de dretes està acomplexada i atemoritzada davant el predomini sociològic de l'esquerra. L'anàlisi m'ha semblat d'allò més valuosa, també per a les Balears, on la realitat podria semblar més aviat l'antítesi del que argumenta Martí. Dit d'una altra manera, probablement els complexos i els temors illencs es manifesten més aviat davant la constatació permanent, sobretot durant la contemporaneïtat, de l'aparent hegemonia de la dreta. Una preeminència que es detecta en el poder i les seves èlits, però que no té la seva extensió proporcional en la societat. No té la projecció, però no ho sembla. Fa alguns decennis, fins i tots des de posicions conservadores i catòliques, ja es constatava quelcom de versemblant. L'advocat i cursillista Francesc Forteza Pujol ho expressà de forma suggerent en una obra publicada el 1992, referint-se als complexos dels mallorquins, que atribuïa a fer part de la col·lectivitat dels vencedors. Els valors associats a la victòria, les servituds als poders constituïts i la pleitesia als senyors mai no ha generat caixes de ressonància positives. Els últims anys, no obstant, el paisatge sociològic ha variat substancialment també a les Illes Balears. La ciutadania activa ha romput els lligams conceptuals i la dependència als valors tradicionals. A les Illes Balears estam en trànsit, de pas, a una societat de consolidació dels valors liberals i progressistes. Es constata, fins i tot, una certa emancipació dels poders fàctics i una secularització compatible amb els costums religiosos i antropològics del passat, en gran part perquè tenim la capacitat d'incorporar-los com a patrimoni cultural. La mala consciència durant més de mig segle ha automatizat mecanismes que han elevat els valors de l'esquerra i han tingut el pes suficient per substituir definitivament valors altre temps esponerosos, però avui relegats a valors etnològics, amarats d'una certa ingenuïtat i de feblesa social. Finalment, la majoria sociològica de centreesquerra i d'esquerra hauria trobat la forma d'expressar-se, malgrat no sempre de forma conscient.