Sort que em refii de la meva memòria perquè del contrari ara dubtaria si no havia vist en els diaris del passat dia 10 (fa just 10 dies) tota persona que és «qualcú» en el PP de Balears abraçar-se al fugat Matas amb una rialla grossa i sincera. El fugat havia vengut de Nord-amèrica, segons pròpia confessió, només per votar (així els gasten els milionaris) i entrà en el quarter electoral del seu partit repartint abraçades. Cert que les urnes encara no havien emès el seu inapel·lable veredicte i que havia d'il·lusos amb esperances de fer un paper memorable amb el qual poder fregar pels morros la seva potència electoral als partits que els desallotjaren del poder local. Quan el vent bufa a favor tot són flors i violes: Matas es digna a passejar pels salons del Palas Atenea com l'estrella que beneeix els seus admiradors i tothom s'excitava amb la visita del matrimoni que encarna l'èxit (de vendre rentadores a habitar en un palau en menys de dues dècades). Però l'èxit, com sempre que parlam d'aquest senyor, només és personal i no arribà al partit que li serví de palanca per aconseguir-lo. No colcar en cotxe oficial ha desmobilitzat un partit que tenia la més potent màquina electoral mai vista per aquests indrets. El resultat ha estat el pitjor imaginable i el mapa de les Balears ha perdut el color que l'identificava com a territori PP i ara aquell que era rebut com l'heroi és assenyalat com el culpable de tots els mals.

No sé si s'ha de ser més bàmbol per creure que la «cobrata i fuga» del poll entrat en costura és la responsable del terrabastall o per no haver vist que ell sempre actuà en benefici propi i només li interessà el partit com a instrument per aquesta finalitat. Francament, costa creure que l'hòstia del 9M ha provocat aquesta revelació tan sobtada, aquest descobrir la pólvora d'un dia per l'altre. Sembla més bé una excusa, un argument improvisat per explicar que en menys d'un any han passat de tenir-ho tot a no saber quan podran optar a tenir qualque cosa. Millor fer culpable l'absent que iniciar un dolorós període d'anàlisi i d'autocrítica. Tanmateix, l'acusat ja no passarà mai fred ni veurà rebaixada una unça la seva pèssima imatge, mentre que els que queden són els que han de patir les inclemències de la intempèrie. Però aquesta excusa sobrevenguda, aquest urgent canvi de qualificació a l'enaltit líder no serveix ni de mantra per entrar en catarsi col·lectiva. Els mesos que vénen abans del congrés haurien de ser de rigorosa anàlisi i plens d'agosarades propostes però comencen malament: cercant qualcú a qui encolomar les culpes. Si segueixen amb aquesta incapacitat analítica només podran concentrar les esperances que el nou president d'UM, el senyor Nadal, en tengui tan poca com la demostrada fins ara....

Joseba Arregui en El Periódico: «El nacionalisme segueix entestat a buscar la definició política de la societat basca, com si aquesta fos homogènia o molt majoritàriament nacionalista. I si la realitat electoral diu una altra cosa, pitjor per a la realitat». Pel que sembla són molts els que han decidit reptar la realitat. Ja s'ho faran.