cielo claro
  • Màx: 32°
  • Mín: 25°
31°

Ara fa cinc anys, amb el suport del PP

Recordem, ara, Pere Rotger. N'hi va haver algun més? Ens sobrarien els dits d'una mà per comptar els altres «populars» mallorquins que rebutjassin públicament la invasió de l'Iraq. L'Iraq és un país del que se n'han anat milions de persones, però també un país del que se n'ha anat la vida tal i com l'entenem en el món occidental. No hi ha estat, i això implica, per exemple, que no hi ha organismes encarregats d'investigar els assassinats, que no es pot organitzar la sanitat ni l'educació, que no pots interrogar el teu futur sense rebre una resposta tenebrosa. L'Estat espanyol va participar en aquesta hecatombe, l'Estat espanyol es va fer còmplice de les morts, de la destrucció, del sofriment, de la demolició de la vida humana. Qui n'era president aleshores, ara ostenta el càrrec de president d'honor del Partit Popular. És un megalòman que hauria pogut fer qualsevol altra cosa per robar unes línies en els llibres d'història, per entrar-hi ni que fos per la finestra o per l'escletxa de la guerra. Ara diu que tornaria fer el mateix, que la situació és molt positiva, que el món és millor sense Sadam Hussein "aquest tòpic maligne, ja que pretén excloure qui ho diu de la llista de persones sense les quals el món estaria molt millor. Sol dir que ho feia tot per Espanya, i nosaltres el podem creure o no, perquè també existiria la possibilitat que la cohabitació fugissera amb Bush i Blair satisfés la seva vanitat malalta. Però allò que s'ha de valorar, crec, de l'actitud d'aquest home és la seva capacitat de resumir el mal més nefast del PP, és a dir, la incapacitat de fer autocrítica ni tan sols en els casos en què s'és còmplice en els assassinats en massa (molt cristià, tot plegat, veritat, senyors de la Conferència Episcopal espanyola?) o en els casos en què es volen utilitzar els morts en un atemptat terrorista com el de l'11 M per no perdre unes eleccions. Tot això és tan brut que segurament és millor no cercar-hi adjectius. Però aquí els tenim, com si tot això no hagués passat, amb una presidenta Estaràs que votà amb Aznar en el Parlament espanyol, o amb una Maria Salom que feia aquella riallota tan entonada amb la de Zaplana i la de Martínez Pujalte... I tots els que han callat. Els cinc anys de silenci del PP, mentre a l'Iraq es viu un altre holocaust, possiblement constitueixen la vergonya més infame de la democràcia espanyola. És un silenci que és causa i raó de l'adaptació de les consciències a la pèrdua de referents morals. De què és capaç la persona que no se sent commoguda pel seu suport a la barbàrie criminal, als assassinats de l'Iraq? En tenim alguns indicis, però encara no ens n'hem fet una idea aproximada, o reculam quan el pensament arriba, en l'exploració de les possibilitats a tenir en compte, arriba a unes perspectives que ens espanten.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.