Ahir vaig llegir amb molt d'interès un article del Presència que parlava de la clausura d'una pàgina web francesa per ordre judicial. Es tractava d'un lloc on els alumnes podien avaluar el professorat. Devora el nom de cada docent hi apareixien sis criteris (interès, claredat, obertura, justícia, respecte i motivació) cadascun dels quals podien ser puntuats de 0 a 20.
El motiu del tancament ha estat una pluja de denúncies dels sindicats educatius francesos i d'una cinquantena de professors a títol personal.
Els responsables de la pàgina no ho acaben de comprendre i argumenten que a altres països, entre ells Alemanya, els Estats Units i el Canadà ja fa anys que funcionen webs similars sense cap problema.
Tot d'una em vaig demanar què passaria si aquí hom hi provàs de fer quelcom semblant. Seríem com a França o com Alemanya? Hi hauria qui hi posaria entrebancs o es podria tirar endavant sense més ni pus?
Estic gairebé convençut que, com a mínim, crearia una gran polèmica entre els docents i que n'hi hauria més d'un de temptat de denunciar-ho per veure si n'impedia el funcionament. La meva experiència en aquest sentit em diu que hi ha gent que té la pell molt prima i que aviat li arriben al voraviu. Fa una sèrie d'anys, un grup d'alumnes de l'institut on treballava varen publicar una enquesta a la revista del centre en la qual demanaven als entrevistats quin professor els agradava més, quin menys i per què. Jo, que aleshores era el director de la revista i per tant, qui n'havia autoritzat la publicació, juntament amb el consell de redacció i la directiva del centre, vaig rebre a ferir, sobretot per part d'alguns dels companys de feina que sortien més malparats. És ver, emperò, que també vaig tenir el suport de molts d'altres professors i de la immensa majoria dels alumnes.
És evident que un alumne, especialment si encara és petit, no té prou coneixements ni capacitats per avaluar molts d'aspectes de la tasca del professorat, però n'hi ha d'altres que consider que sí, sobretot a partir del segon cicle d'ESO. Evidentment no és de rebut que l'alumne pugui qüestionar la matèria de l'assignatura, ja que ve donada per llei i no té res a veure amb el professor; tampoc no em sembla correcte que hagi d'avaluar el grau d'exigència ni la feina que se li encomana, ja que alguns d'ells ho farien puntuant millor qui menys els exigeix i qui menys esforç els demana. Però sí que poden opinar sobre la claredat de les exposicions del professor, la seva capacitat de motivació, el seu interès cap a l'alumnat, la seva puntualitat, el seu domini de la matèria que imparteix, la seva objectivitat envers l'avaluació dels alumnes, etc.
Cal tenir en compte que els professors no som més que uns servidors dels nostres alumnes, als quals els oferim un servei públic. Un servei l'objectiu del qual és la seva preparació com a ciutadans del futur. I ells, com a màxims receptors de la nostra feina, hi poden dir qualque cosa, això sí, sempre d'una forma respectuosa i constructiva i limitat-se a aquells aspectes que ja tenen la capacitat d'entendre d'una forma objectiva. Pel professorat, una avaluació d'aquest tipus, més que un motiu de discòrdia, hauria de ser una eina per millorar la nostra tasca diària. Res més.
